#12M

Josep Prat, el president de l’ICS, denunciat a la Fiscalia.

Com bé assenyalen a Dempeus per la salut pública: No pot ser que en un pais de dret es donin impunement aquests fets.

“Alfons Quintà ens dona la notícia de la denúncia presentada contra Josep Prat, del qual ell ha destapat les seves maniobres, càrrecs i incompatibilats, en un periodisme d’investigació de primer ordre, en un seguit d’artícles pràcticament en solitari fins fa poc. En el nostre bloc hem anat recollint la major part dels seus artícles i també els de Albano Dante que destapa unaltre prohom de la sanitat catalana: Ramon Bagó, l’home que es contracta a sí mateix. La denúncia presentada per la CUP de Reus ja va ser anunciada el mes de setembre per David Vidal, regidor de la CUP a Reus: La Catalunya sanitària de Boi Ruiz, de Josep Prat, … i d’Artur Mas. També recull i comenta la notícia l’Àngels Martínez al seu bloc: Los responsables del destrozo sanitario en Catalunya, ante los tribunales. (…)”

ALFONS QUINTÀ/ Ahir va ser presentada una denúncia, que totalitza 254 pàgines, contra Josep Prat Domènech, de 64 anys, president de l’ Institut Català de la Salut (ICS), home fort de la Conselleria de Salut de la Generalitat, titular de diversos càrrecs públics a Reus, membre del consell assessor en sanitat del president Artur Mas i amb variats interessos privats, entre ells membre del consell d’administració de l’empresa sanitària privada, d”origen multinacional, United Surgical Partners Hospitales (USPH).

En la denúncia se cita el nom del president de la Generalitat. Podria resultar que Mas hagués conegut en el grau i amb la responsabilitat que fos, però no n’hagués tingut compte, la comissió d’un il·lícit penal.

Va adreçada a la Fiscalia de l’ Audiència Nacional, que els denunciants consideren competent i signada per tres càrrecs municipals reusencs de la CUP (Candidatura d’ Unitat Popular). Són un regidor David Vidal i els vocals d’empreses municipals Xavier Milian i Bartomeu Castellano. Es va presentar ahir a la subdelegació del govern a Tarragona, per a que fos tramesa a la citada Fiscalia, competent en tot l’ Estat.

Es tracta d’un text molt elaborat jurídicament, la lectura del qual pot causar esgarrifança. Els fets exposats corresponen bàsicament al contingut de la vintena d’ articles que, des del 25 d’octubre, Diari de Girona ha publicat en solitari, però reproduïts per digitals de sanitat, com Dempeus.

Boi Ruiz i Josep Prat en un acte el 25 d’octubre passat. Maria Belmez (ACN)

La Fiscalia haurà d’analitzar els fets exposats i estudiar les implicacions jurídiques. Aquestes podrien servir per a una tipificació penal. La part denunciant o altres amb legitimació activa, també podrien optar per presentar una querella criminal. El text de la denuncia es pregunta si no pot donar-se una presumpta prevaricació continuada i si Prat pot ser el cap visible d’un hipotètic cartel sanitari a Catalunya.

Com ja va informar aquest diari, en primícia, els denunciants afirmen que els hi va ser negada informació sobre el holding Innova. La sol·licitud incloïa que el propi consistori sabés el sou que hi percep Prat. Ara ho desconeix del tot, si bé aquest diari ha estimat que podria ser de l’ordre d’uns 300.000 euros a l’any, més que no pas el Rey. Prat tampoc no ha presentat la seva declaració de renda, malgrat que la llei l’hi obliga. Ambdós aspectes els posa ben de relleu la denúncia.

Els denunciants afirmen que la negativa de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), a informar sobre Prat els hi va despertar “inquietuds respecte a les actuacions que l’empleat públic de l’ajuntament de Reus, Josep Prat Domènech podia amagar. Per això, som testimonis d’unes actuacions del citat empleat públic, que sotmeten a consideració d’aqueixa Fiscalia, per si poguessin ser constitutives d’il·lícit penal i, en tot cas, com a remeï per a eludir la responsabilitat en que els signants poguessin incórrer per no haver denunciat la conducta del precitat empleat públic, Sr. Prat Domènech”.

Possibles incompatibilitats

Una òbvia tipificació jurídica que planeja sobre els fets exposats són les incompatibilitats. D’aquí l’abast que poden tenir responsabilitats connexes, a nivell superior al de Prat, i en concret dels que el varen designar per les ocupacions que ara té També hi ha la vessant fiscal i les normes que protegeixen el bon ús dels cabals públics.
És palès que el Fiscal de l’Audiència nacional té molts camins oberts davant seu. No és especular destacar l’abast que pot adquirir el fet que a Prat no se l’hagi nomenat tantes vegades per a tantes coses. Això pot afectar a trajectòries polítiques més importants que la del denunciat.

La denuncia està dividida en nou epígrafs. Va acompanyada de 28 documents. En el seu moment processal, seran proves a valorar. Com advocat, no sé imaginar la possibilitat de que la denuncia s’arxivi.

Sigui quina sigui la trajectòria de l’acció judicial, pot començar a ser hora de parlar de Prat en passat. De fet, una alta font de la Generalitat ja m’havia dit, diumenge, quan no es podia ni sospitar la denuncia, que “Prat està políticament mort”. Va precisar que la Generalitat no solament estava convençuda de la veracitat dels articles publicats a DdG, sinó que havia “esbrinat més coses respecte a Prat”. Un altre tema.

Va precisar que dimarts passat el conseller Boi Ruiz i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer (CiU), havien estat reunits a Barcelona per trobar una sortida, atès que Prat resistia. Varen concloure que calia esperar al resultat de l’auditoria que, finalment, es duria a terme en el holding Innova. La meva font es creia que seria cosa de pocs dies. Però resulta que després d’un intent fallit d’atribuir-la directament (i de manera que semblà esbiaixada i interessada) l’alcalde Pellicer ha hagut de convocar un concurs del qual no es coneixerà el resultat fins, com a mínim, a la primavera. Respecte a la continuïtat de Prat això són segles. Ara podria cessar per una altra via. Però fins ahir CiU no sabia com, si bé el camí d’esperar l’auditoria no sembla possible, per ser massa llarg.

Retallades

La font va afirmar que la política de retallades està fent figa i que sense Prat en farà més, ja que és difícil que ningú pugui assumir tanta severitat, excepte Mas i Boi. Però ambdós són menys capaços que Prat, que té més capacitat, més agosarament i sembla que pocs miraments.

Al llarg de la conversa, que durà dues hores, la font em digué que, “abans de ser nomenat, Ruiz es moria de ganes de ser conseller i els altres possibles candidats no hi mostraven cap interès, ans el contrari”. Afegí que, per tant, “Prat podia haver estar perfectament nomenat conseller” i que “ara tampoc no hi ha cua per a substituir els fallits Ruiz i Prat”.

Prat potser ja no podrà ser gaire res, mai més. En el termini immediat això crea diversos problemes. Què fer amb el monumental embolic existent a Reus, on ningú del mateix Ajuntament no sap com manegar el que Prat ha creat i ha dominat de manera omnímode i opaca? Com s’explica, es controla i es mira de tapar els forats existents? Qui i com pot assumir les retallades sanitàries del conjunt de la sanitat pública amb la radicalitat de que era capaç Prat, des de presidència de l’ICS?

No cal oblidar que Prat ja va ser un gran poder a l’ombra en bona part dels 32 anys en que Reus va ser un feu socialista. Va arribar a la sanitat la mà de l’inefable i poderós Josep Abelló, alcalde socialista de Reus i pare del Consorci Hospitalari de Catalunya, conegut per alguns socialistes honestos com el “conxorxi” (de conxorxa). Varen ser temps en que des de CiU -i de la mà d’un altre inefable, Ramón Bagó, alcalde CiU de Calella de la Costa- es creà l’equivalent proconvergent al “conxorxi”, la Unió Catalana d’ Hospitals (UCH). És d’on ha sortit Boi Ruiz. Aquest va ser propulsat president de la UCH pel seu antecessor, Feliu Sucarrats, qui després va ser, com ara pot informar aquest diari, la persona que més contribuí que Mas nomenés Ruiz conseller i Prat president de l’ICS.

Tothom esquitxat

Tot plegat és un tema que esquitxa a tothom. CiU ha assumit el que havia estat una creació del PSC local. Primer amb Abelló, però ben seguit i del tot amb Josep Miquel Pérez, alcalde PSC fins l’any passat. ERC sempre va ser ben tractada per aquell món. Recordi’s l’oferta d’un insòlit càrrec en el món sanitari al fallit Carod Rovira. Ara el PP, que va estar marginalment en l’origen, està en coalició formal amb CiU a l’ajuntament de Reus i informal en el Parlament. Un canvi de vot del PP podria regirar-ho tot. Ho farà? És una gran responsabilitat que ha d’assumir. Clarament, sense filigranes lèxiques. O naps o cols.

El text de la denúncia apunta que, a més d’actuacions dignes de persones concretes, només Iniciativa va efectuar un clar i formal crit d’alarma. Després hi ha hagut l’actitud critica del grup municipalista “Ara Reus” i, per descomptat, la posició totalment contrària de la CUP.

Sembla impossible que sobre un tema tan delicat com la sanitat pública, que hauria d’excitar els nostres millors sentiments d’humanitat i de solidaritat, s’hagin pogut construir castells esparverants que ara puguin requerir empara judicial. Com no ho veien a venir?

És una empara que requerirà temps. Un temps durant el qual caldria evitar l’ensorrament -ben en marxa- d’una de les poques coses bàsiques que funcionaven a Catalunya. Potser era l’únic gran servei que anava bé, sobretot si el comparem amb l’ensenyament i els mitjans públics de comunicació, així com amb els Mossos, malgrat que aquest servei sembla que ara ha assumit una mica la virtut de la discreció. diaridegirona.cat

76 dies d’ocupació: hem descobert que Artur Mas menteix al Parlament

Avui, dissabte 26, quan va sortir el sol es van complir 76 dies d’ocupació del CAP de Breda. Una fita que omple d’orgull. Orgull perquè demostra que la força de la raó és enorme, orgull perquè és un reflex de dignitat d’un poble i orgull perquè no hi ha res més satisfactori que lluitar per causes justes.

Però anem als fets. Com tots recordareu, fa mesos que des de les assemblees que integrem Units Pel CAP estem demanant dades sobre el funcionament dels nostres centres abans del tancament. Davant les dades errònies i manipulades dels responsables polítics i tertulians venuts, era indispensable conèixer dades oficials sobre l’ús que s’en feia del servei que ara ens volen treure. Per això, una de les línies que vam obrir per aconseguir aquestes dades va ser la parlamentaria. Així, totes les preguntes que Artur Mas i Josep Trias es van negar a respondre les vam adreçar al grup parlamentari d’ICV per tal de que les demanés oficialment ja que és una informació que a ells no els hi poden negar.

Ahir, mitjançant correu electrònic la secció gironina d’ICV ens feia arribar les primeres respostes que han rebut. Aquestes dades es refereixen al número de visites que cada dia es feien a cada un dels CAPs durant les nits.

Les dades són aquestes:

Comencem pel principi: això només es una part del que vam demanar. En aquest quadre es parla del número de visites però no del tipus de patologies que es van atendre. Quants atacs de cor? Quantes crisis respiratòries? Quantes embòlies? Això no ho sabem, encara no han contestat. Dit això, analitzem les dades que tenim.

Com podeu veure el promig de atencions diàries al CAP de Breda és de 4 per nit, en horari de 20 a 8hs. Com veureu, la xifra al mes de setembre baixa espectacularment ja que des del dia 12 de setembre fins al 30 no s’ha efectuat cap atenció ja que el CAP estava tancat. Per això, si descomptem aquest mes la mitjana diària és de 4 atencions.

Això significa que anualment s’atenien al CAP de Breda en horari d’urgències nocturnes 1460 persones. La pregunta és: que serà a partir d’ara la situació de les persones que utilitzaven aquest servei?

Segons el Govern l’ambulància que hi ha a Breda i el metge que hi ha a Arbúcies han de ser capaços de donar resposta a aquesta demanda. Però com podrà aquest equip donar servei a les 12 persones que cada dia utilitzaven els CAPs de Breda, Hostalric i Anglès? I si a més comptem les visites dels CAPs de Sils, Sant Hilari, Vidreres i Arbúcies… com es pot fer front a una demanda com aquesta amb tan escassos recursos?

Què serà de la gent que no tingui cotxe per desplaçar-se fins a Santa Coloma per rebre atenció? Què serà de les persones grans que visquin soles i no puguin més que despenjar un telèfon? Que serà d’aquells que tinguin una patologia que requereix una intervenció immediata d’un metge? Què serà d’aquells que hagin d’aventurar-se a les carreteres glaçades de La Selva en mig de les nits d’hivern amb un familiar malalt al costat?

De moment, les dades que tenim avui, oficials, desmenteixen el que va dir Artur Mas al Parlament, on va dir que “no és cap drama tancar el CAP de Breda perquè només truca una persona cada 15 dies”… si mireu aquest vídeo podeu veure al President mentint. Menteix en seu parlamentària amb total impunitat i aquestes dades ho demostren. Algú li demanarà responsabilitats? Nosaltres si. No volem un President mentider! Mireu aquest vídeo. A partir de 00:38 el president comença a mentir i a manipular dades. Senyor Artur Mas, sembla que l’hem enxampat!!!

La constatació de que estem en mans de mentiders i manipuladors fan que cada un dels 76 dies que portem ocupant el CAP hagin valgut la pena i ens dona forces per continuar uns altres 76… Senyor Mas, ens veurem als tribunals!

L’alcalde ens ha enganyat

Aquest és el contingut del panflet que avui hem bustiat casa per casa a tot Breda. Una campanya electoral feta amb l’esforç, els folis, la tinta i la ilusió d’uns ciutadans que lluiten per la seva dignitat i pels seus drets.

Bústies de Breda carregades d’informació. S’han repartit 1600 exemplars casa per casa

 

No ha fet res perquè no es tanqui el CAP · Des del mes de maig no se li ha vist la cara a cap de les accions de reivindicació que s’han fet al poble.

Ens amaga dades · Quants bredencs han salvat la vida gràcies a tenir el CAP obert a les nits? Portem des de setembre intentant tenir dades sobre el nostre CAP per valorar les retallades, però tant la Generalitat com l’Ajuntament les amaguen.

Ens pren per imbècils · El 3 de novembre Joan Miquel Terradas es va comprometre a portar les dades abans de les eleccions. L’alcalde va aplaçar la reunió dos cops seguits. 48 hores abans de les eleccions, l’alcalde segueix amagant informació.

Opacitat total · El dijous 17 de novembre un equip de la TV pública holandesa Nieuwsuur va visitar Breda, es va entrevistar amb diversos ciutadans i va visitar el CAP ocupat des de fa 68 dies*.  Tot i que tenien cita demanada amb tres setmanes d’antel·lació, l’alcalde no va voler rebre els tres integrants de l’equip desplaçats des d’Holanda. Una oportunitat perduda per dir-li al món l’enorme problema que tenim els bredencs. Una actitud que s’ha repetit durant tots aquests mesos en què l’alcalde no ha aixecat la seva veu per defensar la salut dels bredencs!

La campanya electoral ciutadana també fa publicitat exterior. 50 cartells demanant a la gent que quan vagin a votar el 20N, recordin qui els ha deixat sense CAP.

Deixant els holandesos plantats!

El càmera de l’equip filmant la façana de l’Ajuntament

Els 67 dies d’ocupació del CAP de Breda comencen a creuar fronteres. El dimecres un equip de la cadena de televisió pública holandesa Nieuwsuur integrat per tres persones va entrevistar-se amb membres de l’Associació Dones de Breda i amb les persones que ocupen el CAP des del passat 12 de setembre, quan es va suspendre el servei d’atenció en horari nocturn. Les entrevistes fetes a Breda formaran part d’una sèrie de reportatges que la televisió holandesa dedica a diferents països de la Unió Europea.

Robert Bosschart, corresponsal des de fa anys a Espanya de diversos mitjans de comunió holandesos, va interessar-se per les reivindicacions dels ocupants, els entrabancs que aquests tenen per obtenir informació per part de les autoritats i la resposta que, fins ara, han donat els polítics locals.

Al matí següent, el mateix Bosschart, un camarògraf i la directora de la sèrie, Saskia Dekker, van acudir a una reunió que tenien concertada amb l’alcalde de Breda, Jordi Iglesias (CiU) per conèixer la seva opinió sobre el tancament del CAP. Lamentablement, però, l’alcalde es va negar a contestar les preguntes de los periodistes holandesos dient que “si havien triat parlar amb els ocupants del CAP” ara no tenia res a dir…

Visiblement molestos, a la salida de l’ajuntament els periodistes van prendre imatges de la façana del edifici consistorial per tal de poder ilustrar l’entrevista fallida amb l’alcalde. “Li vam dir que era pitjor per a ell, que si no deia res hauriem de dir que es negava a contestar… suposem que no li importa gaire perque aquest programa es posa a Holanda i no a Breda….”

El programa es podrà veure en directe a traves d’Internet el divendres o el dissabte (encara no era segur el dia) entre les 22 i les 23 hores. La plana web és www.nieuwsuur.nl

(Si no podeu veure el vídeo a la web del canal, el dilluns el penjarem a aquest mateix bloc… i traduït al català)

Les rieres baixen plenes.

No para de ploure. Les rieres baixen de cap a cap. Sembla que el temps s’ha entossudit en demostrar que vivim en un clima marcadament mediterrani, sequera a l’estiu i pluges a dojo a la tardor. I sembla que la cosa va per llarg. Fins i tot diumenge, dia d’eleccions, màxim (i únic) exponent de la democràcia en aquest estat, no ens lliurarem de sortir amb el paraigües.

És ven cert que les rieres baixen plenes, només cal que us acosteu a la més propera i la veureu com baixa de cap a cap, arrossegant tot el que troba al seu pas, d’un color marronós que li dóna un aspecte imponent. A ningú se li acudiria plantar cara a les rieres tal com baixen avui, fins els torrents més menuts porten una virulència que faria retrocedir el més agosarat.

Però les riuades no sempre porten aigua, a vegades la gent és capaç de formar autèntiques avingudes. Diumenge les rieres continuaran baixant plenes, perquè no s’aturen, perquè continuen retallant i manegant el què volen i com volen. Tothom diu que dilluns el Partido Popular haurà guanyat aquestes eleccions democràtiques per majoria absoluta; però el qui guanyarà per majoria aclaparadora serà el desencís vers la classe política, el malestar entre la classe treballadora que sustenta aquest sistema, el desengany entre aquells qui van lluitar per assolir un drets que ara ens estan usurpant impunement.

A vosaltres, polítics, no us fa perdre el son que l’abstenció i el vot en blanc creixin eleccions rere eleccions, perquè encara que només us votés una persona i això us donés la majoria absoluta us creuríeu amb la potestat de continuar governant segons els vostres interessos. Però recordeu en el més profund dels vostres caps que a vegades les rieres van tan plenes que acaben desbordant. Perquè plou sobre mullat.

Només seran cinc minuts…

Cinc minuts del valuós temps de cadascú, dels qui heu passat aquest matí amb el cotxe per la rotonda de Massanes que dóna accés a l’autopista, és tot el que us hem robat.

Què es deu poder fer en cinc minuts? Fer zàpping per arribar a trobar algun canal al televisor on retransmetin quelcom mitjanament decent, fer cua a la caixa d’algun centre comercial, fer cua amb el vostre vehicle per arribar fins aquest centre comercial, esperar que el pizzer us porti el sopar aquest vespre, … i un  munt de coses meravelloses.

Des d’aquestes ratlles us volíem demanar perdó. Us hem pres coses molt valorades per la immensa majoria de la població occidental, però només ho hem fet perquè creiem que les coses que ens prenen des del govern de la Generalitat encara ho són més de valuoses.

Sabem que la majoria dels que us heu aturat un moment aquest matí heu entès el que estàvem fent i no us ha molestat gaire; a la resta (votants convençuts de Convergència, Fitipaldis, adinerats que gaudiu d’una mútua, gent amb un ingeni innat per formular excuses per saltar-vos la cua,…) us tornem a demanar perdó de tot cor.

Finalment, animar a totes les persones que assegudes al seu cotxe ens han animat a anar al Palau de la Generalitat o a la casa del President Mas a queixar-nos (per no molestar a la gent que també ha de suportar les retallades), a acompanyar-nos-hi; segur que plegats ho aconseguim.

12 de novembre. #12ous

Demà dissabte realitzarem el tercer Talls contra Retallades. Una vegada més us demanem que us atureu un moment, perquè tots plegats puguem reflexionar sobre les polítiques que està duent a terme el nostre govern i perquè ens ajudeu a fer pressió per tal d’evitar aquestes retallades socials sense justificació.

Per tot plegat demà us mostrarem 12 mentides, #12ous, amb les quals pretenen justificar les retallades. Una dotzena de mentides amb les quals aquest govern dretà, amb la complicitat dels mitjans, vol enganyar al poble i mostrar les retallades com quelcom imprescindible.

Tota la gent de la comarca de la Selva que lluita per preservar la sanitat pública ens trobarem a 2/4 d’11 del matí a la Plaça dels Bous d’Hostalric, per anar després cap a la rotonda d’accés a l’autopista, on a les 11 en punt començarem els talls del trànsit.

Nosaltres ja hem guanyat!

60 nits. Molta gent no hagués donat un duro per nosaltres la segona nit. Si hem estat capaços d’aguantar 60 nits és perquè n’estem convençuts, i no cedirem en el nostre esforç per salvar els drets que ens pertoquen.

Aquesta passada nit hem complert 60 nits d’ocupació del CAP de Breda. Tal efemèride pot semblar ridícula per alguns, segur que serà menystinguda per d’altres i, fin i tot, escarnida per més d’un veí i més d’un polític. Per nosaltres, però, és molt més que una victòria. Encara no hem aconseguit la reobertura de les urgències nocturnes al CAP, però ens podem considerar els vencedors d’aquesta particular lluita.

Per què hem guanyat si no hem assolit l’objectiu final de la tancada? Doncs perquè ens hem reunit durant 60 dies debatent accions, perquè hem establert llaços amb totes i cadascuna de les persones que han passat pel CAP, perquè ens hem unit amb d’altres pobles de la comarca per reforçar la lluita, perquè ens hem ajudat quan calia, perquè hem fet un pas més enllà de la lluita diària, perquè hem estat capaços de donar la volta a la paraula lluita i l’hem convertit en quelcom molt més ric, …

En definitiva, com molt bé va dir l’Àngels Castells el dia que va venir a Breda, fa 60 dies i 60 nits que fem salut. Si companyes i companys, salut; allò que les dretes catalana i espanyola ens volen prendre i regalar a mans privades. Però aquesta salut que estem cultivant cada nit des del 12 de setembre al CAP de Breda no ens la poden prendre, no la poden retallar, no la poden privatitzar. Nosaltres hem sabut sortir del cercle capitalista que componen la televisió i tots els tipus d’oci consumista que ens bombardegen a diari i hem vençut.

Asseguts al seu despatx, els polítics i alts càrrecs que governen el país creuen que les nostres tancades no serveixen per res i que ja ens en cansarem, creuen que ens han ofegat mediàticament. Doncs, sense adonar-se’n, han creat una guerrilla molt perillosa. Som un grup de persones d’allò més divers, que no faria por a ningú; però amb la seva arrogància i la seva prepotència ens han reforçat, i ara ja no tenim aturador.

” Les cadenes de l’esclavitud només lliguen les mans, és la ment el que fa a un home lliure o esclau.”

Franz Grillparzer.

Un conte per anar a dormir.

Aquesta nit que se’ns va apropant serà la que sumarà 60 a les nostres esquenes. Seixanta dies i seixanta nits de lluita per salvar un dret tan elemental com el de ser atesos en cas de malaltia o dolència. Seixanta nits dormint al terra d’un ambulatori són moltes nits, però no recularem ni un pas. Malgrat que el neoliberalisme ens ha volgut fer veure que el fet de tenir un cotxe, un electrodomèstic o qualsevol aparell electrònic era el paradigma del benestar, nosaltres tenim molt clar que hi ha altres drets molt més importants i que no ens els deixarem retallar.

Per fer més amena aquesta data tan especial us obsequiarem amb un conte perquè ens ajudi a tots plegats a agafar el son, un conte del dramaturg rus Anton Txèkhov.

Los simuladores

Marfa Petrovna, la viuda del general Pechonkin, ejerce, unos diez años ha, la medicina homeopática; recibe los martes por la mañana a los aldeanos enfermos que acuden a consultarla.
Es una hermosa mañana del mes de mayo. Delante de ella, sobre la mesa, se ve un estuche con medicamentos homeopáticos, los libros de medicina y las cuentas de la farmacia donde se surte la generala.
En la pared, con marcos dorados, figuran cartas de un homeópata de Petersburgo, que Marfa Petrovna considera como una celebridad, así como el retrato del padre Aristarco, que la libró de los errores de la alopatía y la encaminó hacia la verdad.
En la antesala esperan los pacientes. Casi todos están descalzos, porque la generala ordena que dejen las botas malolientes en el patio.
Marfa Petrovna ha recibido diez enfermos; ahora llama al onceno:
– ¡Gavila Gruzd!
La puerta se abre; pero en vez de Gavila Gruzd entra un viejecito menudo y encogido, con ojuelos lacrimosos: es Zamucrichin, propietario, arruinado, de una pequeña finca sita en la vecindad.
Zamucrichin coloca su cayado en el rincón, se acerca a la generala y sin proferir una palabra se hinca de rodillas.
– ¿Qué hace usted? ¿Qué hace usted, Kuzma Kuzmitch?- exclama la generala ruborizándose-. ¡Por Dios!…
– ¡Me quedaré así en tanto que no me muera!- respondió Zamucrichin, llevándose la mano a los labios-. ¡Que todo el mundo me vea a los pies de nuestro ángel de la guarda! ¡Oh, bienhechora de la Humanidad! ¡Que me vean postrado de hinojos ante la que me devolvió la vida, me enseñó la senda de la verdad e iluminó las tinieblas de mi escepticismo, ante la persona por la cual me hallaría dispuesto a dejarme quemar vivo! ¡Curandera milagrosa, madre de los enfermos y desgraciados! ¡Estoy curado! Me resucitaste como por milagro.
– ¡Me… me alegro muchísimo!…- balbucea la generala henchida de satisfacción-. Me causa usted un verdadero placer… ¡Haga el favor de sentarse! El martes pasado, en efecto, se encontraba usted muy mal.
– ¡Y cuán mal! Me horrorizo al recordarlo- prosigue Zamucrichin sentándose-; se fijaba en todos los miembros y partes el reuma. Ocho años de martirio sin tregua…, sin descansar ni de noche ni de día. ¡Bienhechora mía! He visto médicos y profesores, he ido a Kazan a tomar baños de fango, he probado diferentes aguas, he ensayado todo lo que me decían… ¡He gastado mi fortuna en medicamentos! ¡Madre mía de mi alma! Los médicos no me hicieron sino daño, metieron mi enfermedad para dentro; eso sí, la metieron hacia dentro; mas no acertaron a sacarla fuera; su ciencia no pasó de ahí. ¡Bandidos; no miran más que el dinero! ¡El enfermo les tiene sin cuidado! ¡Recetan alguna droga y nos obligan a beberla! ¡Asesinos! Si no fuera por usted, ángel mío, hace tiempo que estaría en el cementerio. Aquel martes, cuando regresé a mi casa después de visitarla, saqué los globulitos que me dio y pensé: “¿Qué provecho me darán? ¿Cómo estos granitos, apenas invisibles, podrán curar mi enorme padecimiento, extinguir mi dolencia inveterada?” Así lo pensé; me sonreí; no obstante, tomé el granito y momentáneamente me sentí como si no hubiera estado jamás enfermo; ¡aquello fue una hechicería! Mi mujer me miró con los ojos muy abiertos y no lo creía. “¿Eres tú, Kolia?”, me preguntó. “Soy yo”, y nos pusimos los dos de rodillas delante de la Virgen Santa y suplicamos por usted, ángel nuestro: “Dale, Virgen Santa, todo el bien que nosotros deseamos”.
Zamucrichin se seca los ojos con su manga, se levanta e intenta arrodillarse de nuevo; pero la generala no lo admite y lo hace sentar.
– ¡No me dé usted las gracias! ¡A mí, no!- y se fija con admiración en el retrato del padre Aristarco-. Yo no soy más que un instrumento obediente… Usted tiene razón, ¡es un milagro! ¡Un reuma de ocho años, un reuma inveterado y curado de un solo globulito de escrofuloso!
– Me hizo usted el favor de tres globulitos. Uno lo tomé en la comida y su efecto fue instantáneo, otro por la noche, el tercero al otro día, y desde entonces no siento nada. Estoy sano como un niño recién nacido. ¡Ni una punzada! ¡Y yo que me había preparado a morir y tenía una carta escrita para mi hijo, que reside en Moscú, rogándole que viniera! ¡Es Dios quien la iluminó con esa ciencia! Ahora me parece que estoy en el Paraíso… El martes pasado, cuando vine a verle, cojeaba. Hoy me siento en condiciones de correr como una liebre… Viviré unos cien años. ¡Lástima que seamos tan pobres! Estoy sano; pero de qué me sirve la salud si no tengo de qué vivir. La miseria es peor que la enfermedad. Ahora, por ejemplo, es tiempo de sembrar la avena, ¿y cómo sembrarla si carezco de semillas? Hay que comprar… y no tengo dinero…
– Yo le daré semillas, Kuzma Kuzmitch… ¡No se levante, no se levante! Me ha dado usted una satisfacción tal, una alegría tan grande, que soy yo, no usted, quien ha de dar las gracias.
– ¡Santa mía! ¡Qué bondad es ésta! ¡Regocíjese, regocíjese usted, alma pura, contemplando sus obras de caridad! Nosotros sí que no tenemos de qué alegrarnos… Somos gente pequeña…, inútil, acobardada… No somos cultos más que de nombre; en el fondo somos peor que los campesinos… Poseemos una casa de mampostería que es una ilusión, pues el techo está lleno de goteras… Nos falta dinero para comprar tejas…
– Le daré tejas, Kuzma Kuzmitch.
Zamucrichin obtiene además una vaca, una carta de recomendación para su hija, que quiere hacer ingresar en una pensión. Todo enternecido por los obsequios de la generala rompe en llanto y saca de su bolsillo el pañuelo. A la par que extrae el pañuelo deja caer en el suelo un papelito encarnado.
– No lo olvidaré siglos enteros; mis hijos y mis nietos rezarán por usted… De generación a generación pasará… “Vean, hijos, les diré, la que me salvó de la muerte, es la…”. Después de haber despachado a su cliente, la generala contempla algunos momentos, con los ojos llenos de lágrimas, el retrato del padre Aristarco; luego sus miradas se detienen con cariño en todos los objetos familiares de su gabinete: el botiquín, los libros de medicina, la mesa, los cuentos, la butaca donde estaba sentado hace un momento el hombre salvado de la muerte, y acaba por fijarse en el papelito perdido por el paciente. La generala lo recoge, lo despliega y ve los mismos tres granitos que dio a Zamucrichin el martes pasado.
– Son los mismos…- se dice con perplejidad- hasta el papel es el mismo. ¡Ni siquiera lo abrió! En tal caso, ¿qué es lo que ha tomado? ¡Es extraordinario! No creo que me engañe…
En el pecho de la generala penetra por primera vez durante sus diez años de práctica la duda… Hace entrar los otros pacientes, e interrogándolos acerca de sus enfermedades nota lo que antes le pasaba inadvertido. Los enfermos, todos, como si se hubieran puesto de acuerdo, empiezan por halagarla, ensalzando sus curas milagrosas; están encantados de su sabiduría médica; reniegan de los alópatas, y cuando se pone roja de alegría, le explican sus necesidades. Uno pide un terrenito, otro leña, el tercero solicita el permiso de cazar en sus bosques, etc. Levanta sus ojos hacia la faz ancha y bondadosa del padre Aristarco, que le enseñó los senderos de la verdad, y una nueva verdad entra en su corazón… Una verdad mala y penosa… ¡Qué astuto es el hombre!

Anton Txèkhov.

3r talls contra retallades.

Com que els polítics que ens governen no ens escolten i no volen mostrar les dades que justifiquen les “tan necessàries” retallades, hi tornem. Aquest proper dissabte 12 de novembre tornarem a tallar les carreteres del nostre país per reclamar els nostres drets. Us demanem que us atureu durant cinc minuts amb el vostre vehicle perquè pogueu reflexionar sobre el que està perpetrant la classe política i perquè ens ajudeu a fer pressió perquè ells també reflexionin i retallin per on cal retallar, per dalt.

El nostre President, el conseller de sanitat Boi Ruiz, el delegat de sanitat a Girona el sr. Trias, … tots ens prenen el pèl. Omplen butlletins, telenotícies, pàgines de diaris, amb mentides, falsedats i mitges veritats per justificar les retallades socials i sanitàries que estan fent. Volem la veritat, i la volem ja!

Per això, aquest 12 de novembre, en plena campanya electoral, aprofitarem per explicar-vos 12 mentides que ens han contat aquesta colla. Una dotzena de mentides, una dotzena d’infàmies, una dotzena de vegades en què aquest govern ens ha enganyat. Podeu seguir-les també a twitter mitjançant #12ous.

L’assemblea de Breda d’Units pel CAP ens movilitzarem conjuntament amb la gent d’Hostalric a la rotonda de Massanes, a l’entrada de l’autopista. Si ens hi voleu acompanyar ens hi trobareu a partir de les 11 del matí.

Finalment, ens agradaria que tots els qui llegiu aquestes quatre ratlles feu extensiu el tall contra retallades als vostres barris, pobles o assemblees, per tal de paralitzar el màxim la xarxa viària catalana i augmentar, així, la pressió sobre els qui governen.

Si el dia 12 confluïm arreu en aquest gest, sigui aturant el trànsit cinc minuts, sigui fent una marxa o manifestació, sigui llegint un manifest,tindrem una força immensa!

PROU RETALLADES!

Malgrat la pluja, aquest dissabte unes 300 persones, entre els quals cal comptar un bon nombre de representants d’Units pel CAP, van omplir els carrers de Girona per defensar els drets socials que ens estan usurpant els governants i denunciar la privatització encoberta de la sanitat pública. La manifestació va finalitzar davant la seu de la Generalitat a Girona, on tot just fa uns dies es va desenvolupar l’Operació Pebrots.

La manifestació ha estat convocada per l’organització ‘Plataforma Prou Retallades’ que engloba diverses entitats socials de la demarcació de Girona. Aproximadament, unes 300 persones han sortit al carrer aquest migdia contra “les retallades socials i laborals” i han criticat la mala gestió del govern de la Generalitat.

La manifestació estava encapçalada per una pancarta on es podia llegir: “Prou retallades. Els nostres drets no es toquen” i els assistents a l’acte portaven diversos cartells i cantaven lemes com: “Hi ha poc pa per tant xoriço”, “Artur Mas a quina mútua vas” o “Li diuen democràcia i no ho és”. També s’han pogut escoltar crítiques al president de la Generalitat, Artur Mas, i lemes en defensa de la “sanitat i l’educació de qualitat”.

La manifestació s’ha iniciat a l’avinguda Ramon Folch de Girona – davant l’edifici de Correus- ha tallat la circulació a l’avinguda Jaume I i ha finalitzat amb la lectura d’un manifest conjunt davant la seu de la Generalitat a Girona. A la manifestació han acudit persones de totes les edats i s’ha portat a terme sense incidències enmig d’un ambient festiu i reivindicatiu.

Pedro Álvarez, membre de la campanya ‘Prou Retallades’ ha explicat que la manifestació és un intent de donar a conèixer la situació “real que pateix la ciutadania”. Álvarez ha destacat que amb aquestes retallades, “s’està canviant el model social de cobertura universal i gestió pública” cap a un model de “privatització i exclusió” i demana al govern de la Generalitat que “obrin vies de comunicació amb la població” perquè els ciutadans “tenen dret a que se’ls escolti”. Segons Álvarez, els manifestants no volen que hi hagi cap organisme que els “representi” ja que “totes les entitats agrupades van en la mateixa direcció”.

“Això no és una crisi, és una estafa”

La manifestació ha finalitzat amb la lectura d’un manifest conjunt per la portaveu de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca a Girona, Marta Afuera. La portaveu ha defensat que els culpables de la crisi econòmica són “les entitats financeres amb la complicitat dels poders públics” i ha criticat que “les retallades són més que solucions per sortir de la crisi”.

Segons el manifest conjunt realitzat per Plataforma Prou Retallades, la societat està davant un canvi de model social, “el canvi d’una cobertura universal i una gestió pública a una gestió privada, mercantilitzada i excloent”. Segons el manifest llegit per Marta Afuera, “això no és una crisi sinó una estafa” i ha destacat que la Plataforma Prou Retallades tenen previst realitzar noves manifestacions o convocatòries per mostrar el seu rebuig a ” totes les retallades dels serveis públics”.

Els ciutadans “no són tontos”

Al final de la manifestació, un dels portaveus del moviment Units pel Cap, Nani Fauria, ha assegurat que estan “fins als pebrots que el Govern prengui el pèl als ciutadans” i ha remarcat que continuaran ocupant els caps de la Selva “fins que se’ls escolti”. Fauria ha alertat al govern de la Generalitat que els ciutadans “no són tontos” i ha titllat “d’impresentables” al president del Govern, Artur Mas, i al delegat de Salut a Girona, Josep Trias.

Alguns membres del moviment Units pel Cap va encadenar-se aquest passat dimecres a la seu del govern de la Generalitat durant més de dues hores en l’anomenada ‘Operació Pebrotis’. Els membres mostraven el seu rebuig al tancament del servei d’urgències nocturnes dels centres d’atenció primària (CAP) de la Selva interior i demanaven que el delegat de Salut a Girona, Josep Trias, els donés dades sobre els serveis que han atès a la nit dels set CAP durant els dos últims anys.

Diversos agents de la Policia Municipal han anat tallant els carrers per on passava la manifestació i durant el recorregut s’han pogut veure sis furgons dels Mossos d’Esquadra.

ACN – Girona.

PROU RETALLADES!

ELS NOSTRES DRETS NO ES TOQUEN!

L’Operació Pebrots està en marxa!!! #OpPebrots

Les retallades en salut són inadmissibles. Estan caient totes les coartades amb les que es volien justificar i poc a poc es van fent públics els interessos privats que hi ha al darrera.

Un exemple: el flagrant conflicte d’interessos denunciat pel periodista Alfons Quintà, que suposa que el gerent de l’ICS i assessor oficial d’Artur Mas en temes de salut, Josep Prat Domènech sigui conseller de la filial de la multinacional sanitària United Surgical Partners. Ens han pres per idiotes aquesta gent?

Un altre exemple són les descarades declaracions del conseller d’economia, Andreu Mas-Collell al Cercle d’Economia: “M’agradaria que agafessiu la iniciativa: ara està molt clar que des del sector públic no es podran atendre grans projectes de rentabilitat econòmica i social… això vol dir que el sector privat ha d’aprofitar els espais dels que l’Administració es retirarà” No tenim dubte: estem en mans de delinqüents que treballen per fer diners amb la vida dels catalans!!!

Ja ho ha dit l’ex-fiscal anti-corrupció Jiménez Villarejo: aquesta gent està als umbrals del delicte: aquests pirates d’allò públic estan atacant drets fonamental recollits a la constitució i són responsables d’uns fets que podrien ser, fins i tot, perseguits penalment. L’article 542 del Codi Penal castiga a les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin als ciutadans l’exercici de drets cívics”

Vagin preparant-se senyors Artur Mas, Boi Ruiz, Josep Trias:

buscarem advocats, posarem denúncies i no pararem fins que sigueu responsables  davant la justícia d’aquest cop d’estat sanitari que esteu perpretant i per les possibles negligències, desatencions i morts de la vostra política arreu del territori.

 Pel que fa a nosaltres, desprès de 50 dies de tancament no ens han donat ni tan sols resposta a unes preguntes sobre la Selva Interior que considerem bàsiques i que el passat 17 de setembre el President de la Generalitat en persona ens va prometre que el Departament ens entregaria.  Tenim gravada en vídeo la seva promesa, i amb els mesos que han passat no podem treure altre conclusió que  el President ens va mentir, a Sant Hilari Sacalm, aquell dia.

La trobada amb el Delegat Territorial, Josep Trias, que havia de respondre a la promesa que ens va fer el President, va ser un nou intent d’embolicar i enganyar. Quasi tres hores sense donar dades ni resposta a les nostres preguntes, ni el Delegat, ni l’equip que l’acompanyà. Finalment, les dades que va dir ens enviaria han arribat aquesta setmana, en forma d’una carta de resposta inacceptable. No respon a res, no dóna les dades demanades. No  és cap resposta. Només diu que la culpa és del Departament i fa sobredosi d’autocomplaences de fulletó de propaganda turística.  Respon en la línia d’un abús mediàtic, del Departament i del Govern, que és insuportable i inacceptable.

Mireu quin escàndol:

El Conseller Boi Ruiz i el Govern han mentit, enganyat, i embolicat molt a la gent, al Parlament, als professionals i als informadors, en aquest procés de retallades. Enganyen, no responen i no ens representen. Representen a les grans multinacionals que faran negoci amb la vida dels nostres avis i els nostres fills.

 N’estem tips d’enganys, cinisme, retallades i abusos.

Un darrer pas va ser dimecres 26 d’octubre quan varem anar a la Comissió de Salut al Parlament. Podíem pensar que Boi Ruiz, després d’uns quants tocs d’alerta, assumiria la realitat. Però el senyor Ruiz va tenir tant poc respecte pel Parlament com ens té com a persones malaltes, i com a ciutadania. Al final de la compareixença, i gràcies als vots de CiU i al PP, no va prosperar la petició de reapertura nocturna dels CAP, tal com s’argumentava per part d’ERC i ICV-EUiA.

Per pebrots, perquè la defensa dels drets hi obliga. El poble de Catalunya no es pot deixar massacrar d’aquesta manera.

Catalans: aixequeu la vostra veu i defenseu la vida de la vostra família.

Els ciutadans i ciutadanes de La Selva Interior estem decebuts, enganyats, cabrejats i farts…. n’estem fins els pebrots! I per això, després de 50 dies ocupants els 7 CAPs que el Departament de Salut ha tancat per les nits,

HEM DECIDIT: 

Tancar-nos a la seu del Departament de Salut.

No ens mourem fins que siguin satisfetes les nostres demandes.

Hem decidit que no marxarem d’aquí fins que en Josep Trias i en Boi Ruiz no ens  donin les següents dades sobre els CAPs que ells ha ordenat tancar per les nits.

Volem saber quantes vegades als últims dos anys aquests CAPs han atès en horari nocturn casos de: atac de cor, embòlia cerebral, hemorràgies, pujades agudes de sucre, processos al·lèrgics aguts… Aquestes dades són imprescindible per poder avaluar el que significa el tancament dels nostres CAPs ja que les descrites són patologies en les quals una intervenció ràpida pot ser la diferència entre la vida i la mort. Hem demanat aquestes dades al president Artur Mas i ens va dir que Josep Trias ens les facilitaria. Exigim que es compleixi la paraula del President de la Generalitat. Recordem que hem demanat aquestes dades al gerent de l’IAS, gestor d’alguns d’aquests CAPs, el senyor Lluís Franc, però aquest s’ha negat a donar-les.

Davant d’aquest secretisme intolerable, ens preguntem:

·De veritat els 7 CAPs que ara es tanquen no han atès cap urgència vital en tots aquests anys de funcionament?

· Si de veritat aquests 7 CAPs que ara estan tancats poden ser substituïts per una ambulància per a 35.000 persones, perquè el Govern no fa públiques les dades que demanem? Tenen por de que es vegi el que està a punt de passar?

· Com pot ser que els responsables de Salut amaguin dades tan importants per a la població? Perquè es neguen a actuar amb transparència? De què tenen por? Què estan amagant?

· Si les dades confirmen la nostra sospita de que amb la tancada de les urgències s’estan posant vides en perill, exigim la DIMISSIÓ de Boi Ruiz i del seu equip i que s’obri una comissió d’investigació parlamentària, amb els diferents grups que defensen la salut pública, per arribar fins al fons a descubrir la trama dels interessos  privats que desmantellen la sanitat pública (a nosaltres en concret deixant-nos sense urgències nocturnes),  però en el context molt més ampli d’inacceptables  atacs contra els drets humans, l’atenció pública en sanitat i el sector públic de salut.

Recordem que

l’estalvi que aconsegueix el Govern amb el tancament de les urgències nocturnes que donàven servei a 40.000 persones és de només 1.000.000 d’euros, tal i com va fer públic el Departament.

A tall d’exemple, recordem que aquesta xifra és molt similar als 917.000 euros que PSC, ERC i CiU s’emporten de la Diputació de Girona per pagar 23 ‘assessors’, càrrecs polític anomenats a dit, sense cap formació concreta, sense fer cap oposició i sense haver estat triats democràticament. Repetim: no parlem de càrrecs electes. Parlem d’endollats.

De veritat el sou de 23 persones amb l’únic mèrits de pertànyer a un partit polític és més important que la salut de tota una comarca?

Com és que ningú ha pensat en retallar això en comptes de trencar el nostre sistema sanitari?

Com és que no s’atura aquesta injustícia que es repeteix a multitut d’administracions públiques de tota mena? De veritat penseu que el poble es quedarà mirant com poseu en perill la seva salut mentre us seguiu enriquint amb diners públics?

L’Ajuntament de Breda nega el seu suport als ocupants del CAP per informar sobre els horaris erronis.

L’Ajuntament no vol pagar les fotocòpies on els ocupants del CAP informàven, entre d’altres coses, de l’horari correcte d’obertura del CAP. Una informació que tant a la web de l’IAS i de la Generalitat apareix amb greus errors. Segons aquests organismes, el CAp de Breda obre 24 hores, quan fa 47 dies que està tancat per les nits.

Des de fa 48 nits, membres de l’Assemblea de Breda i la Plataforma Units Pel CAP ocupa les instal·lacions del centre sanitari que el Departament de Salut ha decidit tancar tot i les protestes de nombrosos col·lectius.

El passat dia 17 d’octubre va tenir lloc un ple municipal on CiU va votar en contra de formar una comissió presentada per ERC per treballar en defensa del CAP.

Tenint en compte que tot el que està relacionat amb el CAP és de vital interès per als vilatans de Breda, hem cregut imprescindible posar en coneixement dels veïns el que es va tractar al ple sobre el futur del nostre CAP. (CLICK AQUÍ PER VEURE EL FULLETÓ)

Cal dir que fins ara, l’ajuntament de Breda havia col·laborat en diverses ocasions i accions de l’Assemblea de Breda fent fotocòpies d’actes en defensa del CAp. Ara, però sembla que el criteri ha canviat.

Entre la informació que oferiem als ciutadans estava l’horari d’obertura del CAP ja que des del seu tancament, la informació que s’ha facilitat ha estat escassa i errònia.

Un exemple d’això és la publicació i distribució d’un tríptic on, entre d’altre informació, havia un mapa per guiar als veïns del nostre poble cap al CAP de referència, el de Santa Coloma… un mapa que, tal i com va denunciar ahir la diputada Carme Capdevila, és erroni i, en comptes de portar al Cap porta al cementiri de la població. Sense comentaris.

A això cal sumar el fet de que a la web de l’IAS, l’entitat gestora del CAPs de Breda, Hostalric i Anglès, entre d’altres, els horaris dels CAPs que ara resten tancats per les nits estan sense actualitzar. Així, qualsevol persones que cerqui a Google “Cap de BREDA” accedirà a una plana de l’entitat gestora on consta que l’equipament està obert les 24 hores.

Però no acaben aquí els errors  en donar informació al ciutadà: la mateixa plana web de la Generalitat també ofereix informació errònia sobre l’horari d’atenció urgent.

Com pot ser que ningú, ni els gestors, ni el Departament de salut, ni l’Ajuntament de Breda no hagin reparat en aquest fet tan greu, quan es tracta de donar informació sobre l’accés a un servei bàsic com les urgències sanitàries? Tanta gent cobrant sous i ningú ha pensat en canviar els horaris de les urgències???!!!!

Per això, a banda de la crítica a l’actitut dels partits al ple municipal, el fulletó que voliem repartir tenia com a objectiu aclarir la informació que erròniament estan difonent les autoritats sanitàries.

Però l’ajuntament de Breda ens ha negat l’opció de fer les fotocòpies necessàries ja que  “l’ajuntament de Breda subvenciona les entitats i agrupacions municipals, esportives culturals, polítiques…, proporcionant-los fotocòpies dels documents d’activitats o actes puntuals, però no les notificacions normals del seu funcionament”…

Ens preguntem si haver de donar la informació correcta de l’horari del CAP donat la manca de capacitat de les autoritats sanitàries (tant del gestor de l’equipament com de la mateixa Generalitat) és una “notificació normal” del nostre funcionament com a assemblea.

Davant d’això, ens veiem obligats a demanar la col·laboració per tal d’informar correctament als veïns de Breda d’una informació tan vital com és l’horari d’atenció d’urgències del CAP, així com de les coses es decideixen durant el Ple Municipal i que afecten directament al futur del nostre CAP. Per poder fer-ho necessitem 1200 fotocòpies per dues cares tamany foli.

Amb aquesta quantitat volem arribar a totes les cases de la població, fins i tot a les cases aïllades, moltes d’elles habitades per gent gran.

Els interessats en recolçar la iniciativa poden contactar amb l’Assemblea al correu assembleabreda2011@gmail.com

Agraïm qualsevol col·laboració.

El VÍDEO de la vergonya: CiU i PP s’alien al Parlament per mantenir tancat el CAP de Breda

Ahir, dimecres 26 d’octubre va tenir lloc al Parlament de Catalunya l’escenificació de l’aliança de CiU i el PP en contra de la sanitat pública, i més concretament, en contra del CAPs de Breda, Hostalric i Anglès (en la proposta de maig, i ampliat a la resta de CAPs on s’han suprimit les urgències de nit a la Selva interior).

A la sessió on va haver una representació de la gent que des de fa 46 dies ens tanquem als CAP es van sentir elogis al tancament per part de diversos grups. A continuació us posem els vídeos recollits pel Canal Parlament sobre el debat. Cal que els mireu i cal que feu difusió… els que han votat contra la nostra sanitat no volen que això se sàpiga. Per això, cal veure aquests vídeos, comentar-los i compartir-los.

Els hem baixat de la web del Parlament i els hem pujat a Youtube per fer més senzilla la difusió. Sobretot: DONEU DIFUSIÓ!!! Que tothom vegi com es carreguen els nostres drets!

Els vídeos de la vergonya

1.- Joan Boada presenta la moció. 35.000 afectats… En Boada explica com a Arbúcies donen medecina a un pàrquing o un barracot… la història del taxista que viu a un hotel… o com a Breda un noi va restar inconscient durant 45 minuts esperant atenció… INCREÏBLE! Atenció: al minut 2:20 en Boada diu: “A algú li pot fer gràcia però aquesta és la realitat” en referència a les constants burles i somriures de les diputades de CiU davant els fets explicats… els que vam estar a la sala vam poder veure l’absolut menyspreu i manca de serietat es prenia el debat per part de les diputades de CiU. Una autèntica vergonya, quan del que s’està parlant és de la salut de molta i molta gent…

2.- Contesta CiU… La senyora Begonya Montalbán… dóna la benvinguda als veïns de La Selva que vam assistir. Després d’això comencen les tonteries…  i qualifica la descripció dels casos que ja ens estem trobant a La Selva com a “cínica”… senyora Montalbán… si per vostè són cinisme els nostres problemes,  dimiteixi i deixi lloc a algú a qui li importin les persones!

3.- El diputat Sabaté (PSC) diu que també té una altra proposta de resolució…

4.- Aquí comença la feina del que ha estat descrit com el “tripartit de dretes”. Eva García del PP, ens dóna la benvinguda…i fa el seu discurs…. admet que les ‘reformes’ s’han fet de manera improvisada… però després votarà per poder tancar el CAP de Breda…

5.- La diputada Carme Capdevila -que també és veïna de Sant Hilari- li respon a la diputada del PP i denúncia el tríptic amb el mapa erroni.

6.- La diputada de Ciutadans, molt escuetament, mostra el seu suport a la moció. Cal dir que el ponent anterior davant la compareixença de Boi Ruiz va ser molt explícit i va fer un discurs molt didàctic sobre el tema de la política sanitària de la Generalitat

7.- Joan Boada demana: “rectifiquin, obrim aquests CAPs” i es refereix a nosaltres, els bredencs…

8.- En aquest vídeo podem veure com, a la votació, CiU i PP fan pinya i neguen, amb el seu vot, la possibilitat de tornar a obrir els CAPs de Breda i Hostalric… un espectacle molt trist… es poden sentir aplaudiments de la representació de Breda…

Per últim, per als interessats, podeu trobar tots els vídeos de la compareixença general fent click aquí.

La portaveu d’ICV, el partit que va presentar la moció sobre Breda, Hostalric i Anglès es va dirigir a Boi Ruiz d’aquesta manera..

Com es pot veure, els nostres governants estan sords. Caldrà seguir lluitant pel nostre CAP… Tot i la seva aparent ‘inflexibilitat’ la pressió és cada cop més gran… si seguiim pressionant, és segur que obriran el CAP de Breda!!! Fem força junts!!!!

Per cert, avui, 27 d’octubre fa 16 anys que Xavier Trias va inaugurar el CAP de Breda!!!!

i nosaltres també celebrem una data: el 46è dia d’ocupació del CAP… endavant!

Ple Municipal de Breda: Una oportunitat perduda

 

 

 

El passat dilluns 17, durant el Ple Municipal, el govern de Breda va deixar passar una altre oportunitat de defensar el CAP de la nostra població. Després d’aprovar una apujada d’impostos important (9% d’augment de la taxa d’escombraries, 20% cementiris) el govern integrat per CiU i Tots Per Breda va rebutjar una moció presentada per ERC on es demanava a l’alcalde la creació d’una comissió per tractar el tema del tancament del CAP. Aquesta proposta –presentada juntament amb una mosció de rebuig al tancament de les urgències- tenia com a objectiu seguir pressionant al Govern, demanar informació i informar a la població sobre els passos que els grups polítics fan per aconseguir reobrir el CAP. Però CiU i Tots Per Breda es van negar i va votar NO a la proposta d’ERC. Una proposta que, cal dir-ho, tenia certes mancances, com per exemple, la no inclusió de col·lectius de ciutadans com Dones de Breda i Units Pel CAP. Una absència que des de Breda XXI va remarcar i va posar com a condició per donar el seu vot favorable.

Una altre punt negatiu sobre la proposta feta per ERC té a veure amb el seu  flaire electoralista. Després d’haver-se negat en diverses ocasions a recolzar com a partit les diverses accions engegades des de la plataforma Units Pel CAP excusant-se en el fet de que treballaven en un ‘front comú’ amb la resta de partits, a 25 dies de les eleccions ERC si treu la seva bandera i presenta la moció. Cal recordar que des de que s’ha conegut el tancament del CAP, ERC no ha fet cap nota de premsa, no ha escrit a cap mitjà ni ha expressat com a partit la seva oposició al tancament del CAP. És just dir que tampoc ho han fet des de  CiU, des de Tots Per Breda, ni des de Breda XXI. Un silenci difícil d’entendre davant d’un fet que preocupa i que suposa un dels retrocessos més grans en qualitat de vida a la nostra vila. Com és que si fa uns mesos, a les eleccions municipals, ens demanaven el vot per representar-nos, ara ningú digui res i qui ho diu, ho faci just abans de les eleccions?

Sigui com sigui, però, l’equip de govern ha dit que no i va defensar-se dient que ‘s’està treballant’

El senyor batlle, Jordi Iglesias, que en el ple anterior, fa tres mesos, va rebre plens poders per part de tots els grups polítics de l’ajuntament  per a fer tot tipus de gestions per a defensar les urgències del CAP, davant les preguntes: que ha fet? quines gestions ha realitzat? Respon amb una de les seves frases, llargues, el·líptiques i buides per tal de no dir res i deixar-nos sense contestació. Ve a dir que esta treballant i que ja dirà alguna cosa…

Una resposta del tot intolerable quan es tracta d’un tema que posa en perill la vida dels bredencs.

Precs i preguntes

Precs i preguntes

Des de la Plataforma Units Pel CAP van fer acte de presència al ple municipal per demanar explicacions als nostres polítics sobre el que s’estava fent i per demanar informació sobre el que suposa el tancament per a la nostra població.

Es pregunta a l’alcalde si es demanaran explicacions i s’exigiran rectificacions al Sr. Artur Mas i al Sr. Boi Ruiz. Al primer per les seves declaracions, fetes al Parlament de Catalunya en resposta a una pregunta del grup de IC-EUA en referencia al CAP de Breda. Artur Mas, amb un to burleta i de menyspreu envers la Selva, mostrava el seu desconeixement de la nostra realitat sanitària. I respecte al Conseller de Sanitat, per les seves declaracions al programa El Matins de TV3, plenes de mentides en relació a l’estalvi que representava la retallades dels CAP de la comarca i el seu lamentable desconeixement de la nostra geografia.  Per exemple, Boi Ruiz va dir que mantenir els CAP de La Selva oberts costa 45 milions d’euros. Una mentida i una manipulació descarada, ja que el mateix departament de Salut va admetre que l’estalvi era de només 1 milió d’euro per tancar tots 8 CAP de la comarca. És a dir: el mateix que gasta la Diputació de Girona en 23 càrrecs de confiança la Diputació de Girona. 23 càrrecs anomenats ‘a dit’ per CiU, ERC i PSC… serà per això que estan tots tan callats davant les retallades?

Sigui com sigui, tot i que centenars de milers de ciutadans van poder escoltar aquestes mentides sobre el CAP de Breda a la televisió,  ni el regidor de sanitat ni l’alcalde  sabien res del tema… no miren la tele? Com poden els polítics bredencs quedar-se callats quan es diuen mentides sobre la sanitat i la salut dels bredencs? Tenen por d’enfrontar-se als seus amos, potser?

S’insta al senyor batlle que faci una intervenció publica als mitjans de comunicació sobre l’escarni, menyspreu i prepotència dels nostres màxims dirigents, instant-los a fer una rectificació publica. Perquè cada cop que nomenen Breda és per mofar-se de les nostres drets mes bàsics! Que justifiquin les seves retallades amb dades reals, no fictícies ni tergiversades!. Amb dades reals de la nostre situació anterior i la nostra situació actual. Que mirin el mapa!

Al regidor de Sanitat, se li demanen dades de les urgències reals de l’any anterior a les retallades. Respon que ells no les tenen però que “Ja les demanaran”. Emplaça al vilatà a demanar-les en hores de regidoria. (dijous de 20. a 22 H.) Diu que no tindrà cap problema per part seva de donar-les.

 

Al regidor de Sanitat, se li demanen dades de les urgències reals de l’any anterior a les retallades. Respon que ells no les tenen però que “Ja les demanaran”. Emplaça al vilatà a demanar-les en hores de regidoria. (dijous de 20. a 22 H.) Diu que no tindrà cap problema per part seva de donar-les.

De veritat volen treballar pel poble i pressionar al govern que ens ha tancat el CAP?  Doncs , au! Arremanguis i mans a l’obra! Demani dades! Volem solucions!

Tindrà alguna cosa a veure el fet de que l’alcalde és del mateix partit que el partit que porta a terme el tancament?

Un ciutadà present a la sala creu que si i demana a l’alcalde que demostri la seva lleialtat al poble posant per davant els interessos dels bredencs que els del seu partit i el convida a “trencar el carnet de CiU” i posar-se del costat dels bredencs.

 

A remarcar:

Cal destacar l’ample somriure del nostre batlle quan, a instàncies de una vilatana que reclama la seva presència personal i institucional en el actes promoguts per salvar les urgències, diu “Es cert no hi he anat, ni aniré”  diu tot satisfet, ( no vol sortir a la foto, deu tenir por dels amos).

Des de que s’ha sabut que es tancaria el CAP el govern no ha fet ni una roda de premsa, ni ha fet cap comunicat condemnant el tancament, i s’ha negat a participar en diverses accions proposades pels vilatans com a mesura de pressió. L’alcalde de Breda no ha anat ni una sola nit de les gairebé 40 que el CAP està ocupat. Ni tan sols la primera nit. L’alcalde i la resta dels regidors del govern no han acudit a diverses activitats organitzades pels ciutadans amb l’objectiu d’informar i plantar cara als plans de la Generalitat. No han vingut als sopars populars, a les xocolatades o concerts que s’han organitzat. I el pitjor és que no han vingut tot i haver estat convocats expressament amb diverses instàncies presentades al registre. 

Però hi ha més. Davant de la manca de resposta del poder municipal, des de la Plataforma Units Pel CAP hem convocat a les associacions i als partits polítics per tal d’unir forces però

cap regidor del govern ha assistit a les dues reunions que es van celebrar…

El paper d’ERC tampoc és gaire més digne. Un dels seus regidors va posar en dubte que les persones que ens neguem al tancament del CAP, ja sigui amb manifestacions, escrits o l’ocupació del CAP tinguem alguna representativitat. “Potser no representeu ningú” va dir el regidor. Potser el que no representa ningú és ell, que fa quatre dies prometia ‘participació ciutadana’ i avui dona l’esquena a gent que fa tot el que està a la seva mà per intentar aturar els plans de la Generalitat, mentre ell i el seu grup polític obren la boca per condemnar el tancament del CAP que afecta a tots els bredencs.

Tampoc no serem ningú quan en arribar les eleccions, vinguin casa per casa, a demanar el vot per que ELLS volen defensar els interessos de tots el veïns, mai els propis?  Tampoc no serem ningú quan inundin la intimitat de la nostra llar amb butlletins, la majoria  de vegades supèrflues, per a cobrir l’expedient?.

Però quan de debò han de demostrar que treballen pel poble, es neguen a fer-ho. Llavors  no volen els veïns del vot, opten per el silenci. Callen.

No hi ha pancartes de rebuig al tancament a la Casa de la Vila. Tenim l’únic ajuntament que amagant-se darrera d’una associació, (amb la qual diuen que treballen), no ha fet cap acte de rebuig del que està passant amb el CAP. Ni una banderola de protesta ni una veu mes alta. De fet deuen pensar “No és tan greu”.

El PAC de “la veïna” Santa Coloma “només” a 40 km. Qui no pot anar, perquè no te cotxe, que pagui un taxi. Que et maregen  al telèfon 112? Doncs truca al 902 111 444! Pagues per trucar i et fan rodar el cap…. Que no arribes?  Tranquil! Durant el ple s’ha demanat posar bancs al camí del cementiri. Si ho posen en pràctica… “aquí m’aixeco, aquí em caic”…“Ben reposadets a les portes del cel arribarem”!

 

No ens calen assessors sense mèrit però cobrant molts diners per no fer res…

Senyors polítics:

Fem poble i deixeu de marejar la perdiu. Posem-nos mans a l’obra tots plegats. Som vilatans i vilatanes del poble disposats a lluitar pel nostre CAP. Un CAP que és de tots! Que no el volem per caprici! És una necessitat que tots tenim: el dret a una atenció legítimament adquirit!  No volem morir com animals esperant que el 112 et passi d’una operadora a un altre, que arribi el “metge de proximitat” o l’ambulància, o els 35 o 40 minuts fins arribar a un PAC de Santa Coloma! Cal estar junts i dir prou.

És veritat que un grup de bredencs difícilment podrem aturar tot el pla de retallades… però el cas de La selva és diferent i per això, si ens unim, hi ha moltes possibilitat de que tirin enrere… El Periódic de Catalunya titulava el 21 d’octubre: “CiU accepta revisar les retallades en sanitat per no quedar en minoria” referint-se a la delicada situació del govern per aprovar els pressupostos.

Si a Breda fem molt soroll i cridem als quatre vents la situació especial de la comarca de La Selva, tenim moltes possibilitats de que tirin enrere a la nostra zona. El que és segur és que si no ens queixem, si no fem soroll, ningú vindrà a donar-nos res.

Si el poble de Breda diu prou i pren consciència, amb la força de tots junts podem vèncer. Pressionant ho aconseguirem. Som-hi tots plegats, encara que la majoria dels nostres polítics mirin a una altra banda…

Com milers de gats, ensenyem les urpes. Us esperem a tots, doncs a tots ens afecta!!!

 

Segueix la coordinació!

Només hi ha una cosa que pugui fer front a les retallades ijustes i antodemocràtiques del govern de la Generalitat: una ciutadania conscient i ben organitzada.

Per això, la lluita pel restabliment dels serveis d’urgència als CAP de La Selva es fa en xarxa. Aquesta passat dimarts va tenir lloc la 6ena reunió de coordinació comarcal a Vidreres. Van participar també delegats de Breda, Arbúcies, Hostalric, Moviment Ter-Brugent (Amer, Anglès) i Sant Hilari Sacalm. Una reunió que va ser molt profitosa, que va servir per consolidar projectes que ja s’havien posat en marxa i per engegar noves idees i noves respostes davant l’atac als drets de tots els selvatans.

Un atac que, segons ens explica Àngels Martínez Castells, és gairebé delicte. Us recomano el seu article “Boi Ruiz y Mas-Collell en los umbrales del delito”

Per això i per molt més, la lluita continua amb més força que mai.

Breda resisteix i lluita!

Magnífica fotografia de Manel Lladó publicada pel diari El Punt

Ahir, dilluns 17 d’octubre, amb motiu de la celbració del ple municipal, els ocupants del CAP han decidit traslladar el campament a les portes de l’ajuntament.

L’objectiu era fer visible una protesta ciutadana que des dels partits polítics locals s’ha intentat ignorar i pressionar per a que representin la preocupació dels vilatans davant el tancament del CAP.

Lamentablement, però, al ple l’únic que s’ha pogut veure és la divisió política, la manca d’interès a portar accions conjuntes i la poca força que tots plegats -govern i oposició- tenen a l’hora d’exigir al govern de la Generalitat que aturi la salvatge retallada sanitària que afecta Breda.

L’equip de govern -encapçalat per CiU- s’ha negat a posar en marxa una comissió per fer seguiment de la situació que va proposar ERC.

El més interessant va arribar al torn de precs i preguntes… podreu escoltar les intervencions dels ciutadans ben aviat en aquest bloc.

 

Cap de setmana molt intens al CAP de Breda! (Gràcies Panko!)

Des de fa 36 dies, el CAP de Breda s’ha convertit en l’epicentre de les reivindicacions ciutadanes contra les retallades sanitàries. Sopars populars, xerrades, xocolatades i, sempre, sempre, assemblees obertes a tothom amb un objectiu comú: defensar el dret de,s bredencs a tenir una atenció-sanitària de qualitat.

Aquest cap de setmana, però, ha estat especialment intens. Us oferim una breu crònica d’uns dies que recordarem durant molt temps.

Per fi és divendres!!!
A les 8 del vespres arribaven a Breda DJ Pnako i els seus companys amb tot el material necessari: discos, altaveus, cables diversos i moltes ganes de fer festa. Com ja hem explicat en posts anteriors, DJ Panko (ex Ojos deBrujo) quan va conèixer la iniciativa d’ocupació als CAPs de La Selva no ho va dubtar ni un moment i va posar els seus plats i la seva música al servei de ‘la causa’. Així, després d’haver actuat a Sant Hilari, Arbúcies i Hostalric, DJPanko va aterrar a Breda amb la seva música la nit abans de les grans manifestacions del 15O.

Un moment de l’actuació de DJ Panko

Amb més de cent persones al pàrquing del CAP, la vetllada es va desenvolupar entre els pans amb tomàquet i truites fetes per les grans cuineres bredenques que cada divendres ens apropen les seves creacions, un bo porró de vi i la música dePanko, que no va oblidar la vessant reivindicativa de l’acte i ens va oferir algunes peces de música grega, “per recordar els nostres veïns que ho estan passant tan malament”. Com va recordar algú durant l’acte, “no hi ha revolució possible sense l’alegria de la música”… Així doncs, gràcies Panko! Una part del mèrit d’aquesta lluita ciutadana ja és teu!

DJ Panko escalfant motors!
15O: el dia de la gran indignació!
El dia 15 era important. Per això l’actuació de Panko va acabar puntualment a les 00:00. Calia descansar per, al dia següent, prendre els carrers. Alguns membres de l’assemblea van anar a Girona, d’altres a Barcelona, però el que és segur és que Breda i la lluita pel CAP van estar ben presents a la gran manifestació mundial que va unir a milions de persones arreu del món en una demanda comú: un món més just. Després de vàries hores caminant, cantant, cridant i demanant el dret a viure en un món just i solidari, Cap al CAP que falta gent! Com sempre, a les 20:30 començava l’assemblea oberta a les portes del CAP. Una assemblea enèrgica, optimista i molt treballada. La injecció d’ànims que va significar veure com els que lluitem pel CAP de Breda no estem sols sinó que tenim milions de companys arreu del món han renovar encara més la força i la determinació per seguir treballant. Gràcies a les més de dues hores d’assemblea, hem pogut prendre una sèrie de decisions molt importants i hem establerts algunes accions de les que, sense dubte, donaran molt a parlar als propers dies… Teniu curiositat??? Si voleu tenir més informació, us recomanem assistir a les assemblees 😉

Bon dia!
A les 7 del matí, els ocupants del CAP es desperten, recullen els seus matalassos, mantes i coixins i canvien elnumeret del plafó que indica els dies que porten d’ocupació. El diumenge 16 ha començat de la millor manera: cafè calentet i una magnífica coca farcida de xocolata que un forn del poble ens va fer arribar. Un gest que no només alimenta els estomacs dels ocupants sinó que és un mostra de suports que arriba a la panxa però també al cor. Aquesta nit, a l’assemblea, últims detalls sobre les accions d’aquesta setmana! Esteu convidats.

33 nits… i ho celebrem amb música i decorant Breda

Avui hem sortit a decorar Breda per a que estigui ben maca… i ben informada! A veure que us sembla! Us apunteu a fer més? Ens veiem aquesta nit a l’actuació de DJ Panko!

Tenim corda ‘per rato’!!!

Com es pot veure a la foto, tenim corda ‘per rato’. 28 dies després de l’inici de l’ocupació del CAP el centre que vol tancar la Generalitat no ha estat tancat ni una sola nit.

Aquesta tarda, aprofitant una tarda gairebé estiuenca, hem fet una xocolatada, hem cantant cançons infantil amb la Neus, la Carla, l’Adrià i en Cesc a la guitarra i hem estirat de la corda! Una festa plena de joventut, energia i alegria. Per despedir-nos hem cantat “Qualsevol nit pot sortir el Sol” i, com no, “L’hora dels adeus”.

Després, assemblea i a dormir per esperar el 29è dia d’ocupació. Com hem dit, tenim corda ‘per rato’!

El sol que ens ha acompanyat!