Nosaltres ja hem guanyat!

60 nits. Molta gent no hagués donat un duro per nosaltres la segona nit. Si hem estat capaços d’aguantar 60 nits és perquè n’estem convençuts, i no cedirem en el nostre esforç per salvar els drets que ens pertoquen.

Aquesta passada nit hem complert 60 nits d’ocupació del CAP de Breda. Tal efemèride pot semblar ridícula per alguns, segur que serà menystinguda per d’altres i, fin i tot, escarnida per més d’un veí i més d’un polític. Per nosaltres, però, és molt més que una victòria. Encara no hem aconseguit la reobertura de les urgències nocturnes al CAP, però ens podem considerar els vencedors d’aquesta particular lluita.

Per què hem guanyat si no hem assolit l’objectiu final de la tancada? Doncs perquè ens hem reunit durant 60 dies debatent accions, perquè hem establert llaços amb totes i cadascuna de les persones que han passat pel CAP, perquè ens hem unit amb d’altres pobles de la comarca per reforçar la lluita, perquè ens hem ajudat quan calia, perquè hem fet un pas més enllà de la lluita diària, perquè hem estat capaços de donar la volta a la paraula lluita i l’hem convertit en quelcom molt més ric, …

En definitiva, com molt bé va dir l’Àngels Castells el dia que va venir a Breda, fa 60 dies i 60 nits que fem salut. Si companyes i companys, salut; allò que les dretes catalana i espanyola ens volen prendre i regalar a mans privades. Però aquesta salut que estem cultivant cada nit des del 12 de setembre al CAP de Breda no ens la poden prendre, no la poden retallar, no la poden privatitzar. Nosaltres hem sabut sortir del cercle capitalista que componen la televisió i tots els tipus d’oci consumista que ens bombardegen a diari i hem vençut.

Asseguts al seu despatx, els polítics i alts càrrecs que governen el país creuen que les nostres tancades no serveixen per res i que ja ens en cansarem, creuen que ens han ofegat mediàticament. Doncs, sense adonar-se’n, han creat una guerrilla molt perillosa. Som un grup de persones d’allò més divers, que no faria por a ningú; però amb la seva arrogància i la seva prepotència ens han reforçat, i ara ja no tenim aturador.

” Les cadenes de l’esclavitud només lliguen les mans, és la ment el que fa a un home lliure o esclau.”

Franz Grillparzer.

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | 1 comentari

Un conte per anar a dormir.

Aquesta nit que se’ns va apropant serà la que sumarà 60 a les nostres esquenes. Seixanta dies i seixanta nits de lluita per salvar un dret tan elemental com el de ser atesos en cas de malaltia o dolència. Seixanta nits dormint al terra d’un ambulatori són moltes nits, però no recularem ni un pas. Malgrat que el neoliberalisme ens ha volgut fer veure que el fet de tenir un cotxe, un electrodomèstic o qualsevol aparell electrònic era el paradigma del benestar, nosaltres tenim molt clar que hi ha altres drets molt més importants i que no ens els deixarem retallar.

Per fer més amena aquesta data tan especial us obsequiarem amb un conte perquè ens ajudi a tots plegats a agafar el son, un conte del dramaturg rus Anton Txèkhov.

Los simuladores

Marfa Petrovna, la viuda del general Pechonkin, ejerce, unos diez años ha, la medicina homeopática; recibe los martes por la mañana a los aldeanos enfermos que acuden a consultarla.
Es una hermosa mañana del mes de mayo. Delante de ella, sobre la mesa, se ve un estuche con medicamentos homeopáticos, los libros de medicina y las cuentas de la farmacia donde se surte la generala.
En la pared, con marcos dorados, figuran cartas de un homeópata de Petersburgo, que Marfa Petrovna considera como una celebridad, así como el retrato del padre Aristarco, que la libró de los errores de la alopatía y la encaminó hacia la verdad.
En la antesala esperan los pacientes. Casi todos están descalzos, porque la generala ordena que dejen las botas malolientes en el patio.
Marfa Petrovna ha recibido diez enfermos; ahora llama al onceno:
– ¡Gavila Gruzd!
La puerta se abre; pero en vez de Gavila Gruzd entra un viejecito menudo y encogido, con ojuelos lacrimosos: es Zamucrichin, propietario, arruinado, de una pequeña finca sita en la vecindad.
Zamucrichin coloca su cayado en el rincón, se acerca a la generala y sin proferir una palabra se hinca de rodillas.
– ¿Qué hace usted? ¿Qué hace usted, Kuzma Kuzmitch?- exclama la generala ruborizándose-. ¡Por Dios!…
– ¡Me quedaré así en tanto que no me muera!- respondió Zamucrichin, llevándose la mano a los labios-. ¡Que todo el mundo me vea a los pies de nuestro ángel de la guarda! ¡Oh, bienhechora de la Humanidad! ¡Que me vean postrado de hinojos ante la que me devolvió la vida, me enseñó la senda de la verdad e iluminó las tinieblas de mi escepticismo, ante la persona por la cual me hallaría dispuesto a dejarme quemar vivo! ¡Curandera milagrosa, madre de los enfermos y desgraciados! ¡Estoy curado! Me resucitaste como por milagro.
– ¡Me… me alegro muchísimo!…- balbucea la generala henchida de satisfacción-. Me causa usted un verdadero placer… ¡Haga el favor de sentarse! El martes pasado, en efecto, se encontraba usted muy mal.
– ¡Y cuán mal! Me horrorizo al recordarlo- prosigue Zamucrichin sentándose-; se fijaba en todos los miembros y partes el reuma. Ocho años de martirio sin tregua…, sin descansar ni de noche ni de día. ¡Bienhechora mía! He visto médicos y profesores, he ido a Kazan a tomar baños de fango, he probado diferentes aguas, he ensayado todo lo que me decían… ¡He gastado mi fortuna en medicamentos! ¡Madre mía de mi alma! Los médicos no me hicieron sino daño, metieron mi enfermedad para dentro; eso sí, la metieron hacia dentro; mas no acertaron a sacarla fuera; su ciencia no pasó de ahí. ¡Bandidos; no miran más que el dinero! ¡El enfermo les tiene sin cuidado! ¡Recetan alguna droga y nos obligan a beberla! ¡Asesinos! Si no fuera por usted, ángel mío, hace tiempo que estaría en el cementerio. Aquel martes, cuando regresé a mi casa después de visitarla, saqué los globulitos que me dio y pensé: “¿Qué provecho me darán? ¿Cómo estos granitos, apenas invisibles, podrán curar mi enorme padecimiento, extinguir mi dolencia inveterada?” Así lo pensé; me sonreí; no obstante, tomé el granito y momentáneamente me sentí como si no hubiera estado jamás enfermo; ¡aquello fue una hechicería! Mi mujer me miró con los ojos muy abiertos y no lo creía. “¿Eres tú, Kolia?”, me preguntó. “Soy yo”, y nos pusimos los dos de rodillas delante de la Virgen Santa y suplicamos por usted, ángel nuestro: “Dale, Virgen Santa, todo el bien que nosotros deseamos”.
Zamucrichin se seca los ojos con su manga, se levanta e intenta arrodillarse de nuevo; pero la generala no lo admite y lo hace sentar.
– ¡No me dé usted las gracias! ¡A mí, no!- y se fija con admiración en el retrato del padre Aristarco-. Yo no soy más que un instrumento obediente… Usted tiene razón, ¡es un milagro! ¡Un reuma de ocho años, un reuma inveterado y curado de un solo globulito de escrofuloso!
– Me hizo usted el favor de tres globulitos. Uno lo tomé en la comida y su efecto fue instantáneo, otro por la noche, el tercero al otro día, y desde entonces no siento nada. Estoy sano como un niño recién nacido. ¡Ni una punzada! ¡Y yo que me había preparado a morir y tenía una carta escrita para mi hijo, que reside en Moscú, rogándole que viniera! ¡Es Dios quien la iluminó con esa ciencia! Ahora me parece que estoy en el Paraíso… El martes pasado, cuando vine a verle, cojeaba. Hoy me siento en condiciones de correr como una liebre… Viviré unos cien años. ¡Lástima que seamos tan pobres! Estoy sano; pero de qué me sirve la salud si no tengo de qué vivir. La miseria es peor que la enfermedad. Ahora, por ejemplo, es tiempo de sembrar la avena, ¿y cómo sembrarla si carezco de semillas? Hay que comprar… y no tengo dinero…
– Yo le daré semillas, Kuzma Kuzmitch… ¡No se levante, no se levante! Me ha dado usted una satisfacción tal, una alegría tan grande, que soy yo, no usted, quien ha de dar las gracias.
– ¡Santa mía! ¡Qué bondad es ésta! ¡Regocíjese, regocíjese usted, alma pura, contemplando sus obras de caridad! Nosotros sí que no tenemos de qué alegrarnos… Somos gente pequeña…, inútil, acobardada… No somos cultos más que de nombre; en el fondo somos peor que los campesinos… Poseemos una casa de mampostería que es una ilusión, pues el techo está lleno de goteras… Nos falta dinero para comprar tejas…
– Le daré tejas, Kuzma Kuzmitch.
Zamucrichin obtiene además una vaca, una carta de recomendación para su hija, que quiere hacer ingresar en una pensión. Todo enternecido por los obsequios de la generala rompe en llanto y saca de su bolsillo el pañuelo. A la par que extrae el pañuelo deja caer en el suelo un papelito encarnado.
– No lo olvidaré siglos enteros; mis hijos y mis nietos rezarán por usted… De generación a generación pasará… “Vean, hijos, les diré, la que me salvó de la muerte, es la…”. Después de haber despachado a su cliente, la generala contempla algunos momentos, con los ojos llenos de lágrimas, el retrato del padre Aristarco; luego sus miradas se detienen con cariño en todos los objetos familiares de su gabinete: el botiquín, los libros de medicina, la mesa, los cuentos, la butaca donde estaba sentado hace un momento el hombre salvado de la muerte, y acaba por fijarse en el papelito perdido por el paciente. La generala lo recoge, lo despliega y ve los mismos tres granitos que dio a Zamucrichin el martes pasado.
– Son los mismos…- se dice con perplejidad- hasta el papel es el mismo. ¡Ni siquiera lo abrió! En tal caso, ¿qué es lo que ha tomado? ¡Es extraordinario! No creo que me engañe…
En el pecho de la generala penetra por primera vez durante sus diez años de práctica la duda… Hace entrar los otros pacientes, e interrogándolos acerca de sus enfermedades nota lo que antes le pasaba inadvertido. Los enfermos, todos, como si se hubieran puesto de acuerdo, empiezan por halagarla, ensalzando sus curas milagrosas; están encantados de su sabiduría médica; reniegan de los alópatas, y cuando se pone roja de alegría, le explican sus necesidades. Uno pide un terrenito, otro leña, el tercero solicita el permiso de cazar en sus bosques, etc. Levanta sus ojos hacia la faz ancha y bondadosa del padre Aristarco, que le enseñó los senderos de la verdad, y una nueva verdad entra en su corazón… Una verdad mala y penosa… ¡Qué astuto es el hombre!

Anton Txèkhov.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

3r talls contra retallades.

Com que els polítics que ens governen no ens escolten i no volen mostrar les dades que justifiquen les “tan necessàries” retallades, hi tornem. Aquest proper dissabte 12 de novembre tornarem a tallar les carreteres del nostre país per reclamar els nostres drets. Us demanem que us atureu durant cinc minuts amb el vostre vehicle perquè pogueu reflexionar sobre el que està perpetrant la classe política i perquè ens ajudeu a fer pressió perquè ells també reflexionin i retallin per on cal retallar, per dalt.

El nostre President, el conseller de sanitat Boi Ruiz, el delegat de sanitat a Girona el sr. Trias, … tots ens prenen el pèl. Omplen butlletins, telenotícies, pàgines de diaris, amb mentides, falsedats i mitges veritats per justificar les retallades socials i sanitàries que estan fent. Volem la veritat, i la volem ja!

Per això, aquest 12 de novembre, en plena campanya electoral, aprofitarem per explicar-vos 12 mentides que ens han contat aquesta colla. Una dotzena de mentides, una dotzena d’infàmies, una dotzena de vegades en què aquest govern ens ha enganyat. Podeu seguir-les també a twitter mitjançant #12ous.

L’assemblea de Breda d’Units pel CAP ens movilitzarem conjuntament amb la gent d’Hostalric a la rotonda de Massanes, a l’entrada de l’autopista. Si ens hi voleu acompanyar ens hi trobareu a partir de les 11 del matí.

Finalment, ens agradaria que tots els qui llegiu aquestes quatre ratlles feu extensiu el tall contra retallades als vostres barris, pobles o assemblees, per tal de paralitzar el màxim la xarxa viària catalana i augmentar, així, la pressió sobre els qui governen.


Si el dia 12 confluïm arreu en aquest gest, sigui aturant el trànsit cinc minuts, sigui fent una marxa o manifestació, sigui llegint un manifest,tindrem una força immensa!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

PROU RETALLADES!

Malgrat la pluja, aquest dissabte unes 300 persones, entre els quals cal comptar un bon nombre de representants d’Units pel CAP, van omplir els carrers de Girona per defensar els drets socials que ens estan usurpant els governants i denunciar la privatització encoberta de la sanitat pública. La manifestació va finalitzar davant la seu de la Generalitat a Girona, on tot just fa uns dies es va desenvolupar l’Operació Pebrots.

La manifestació ha estat convocada per l’organització ‘Plataforma Prou Retallades’ que engloba diverses entitats socials de la demarcació de Girona. Aproximadament, unes 300 persones han sortit al carrer aquest migdia contra “les retallades socials i laborals” i han criticat la mala gestió del govern de la Generalitat.

La manifestació estava encapçalada per una pancarta on es podia llegir: “Prou retallades. Els nostres drets no es toquen” i els assistents a l’acte portaven diversos cartells i cantaven lemes com: “Hi ha poc pa per tant xoriço”, “Artur Mas a quina mútua vas” o “Li diuen democràcia i no ho és”. També s’han pogut escoltar crítiques al president de la Generalitat, Artur Mas, i lemes en defensa de la “sanitat i l’educació de qualitat”.

La manifestació s’ha iniciat a l’avinguda Ramon Folch de Girona – davant l’edifici de Correus- ha tallat la circulació a l’avinguda Jaume I i ha finalitzat amb la lectura d’un manifest conjunt davant la seu de la Generalitat a Girona. A la manifestació han acudit persones de totes les edats i s’ha portat a terme sense incidències enmig d’un ambient festiu i reivindicatiu.

Pedro Álvarez, membre de la campanya ‘Prou Retallades’ ha explicat que la manifestació és un intent de donar a conèixer la situació “real que pateix la ciutadania”. Álvarez ha destacat que amb aquestes retallades, “s’està canviant el model social de cobertura universal i gestió pública” cap a un model de “privatització i exclusió” i demana al govern de la Generalitat que “obrin vies de comunicació amb la població” perquè els ciutadans “tenen dret a que se’ls escolti”. Segons Álvarez, els manifestants no volen que hi hagi cap organisme que els “representi” ja que “totes les entitats agrupades van en la mateixa direcció”.

“Això no és una crisi, és una estafa”

La manifestació ha finalitzat amb la lectura d’un manifest conjunt per la portaveu de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca a Girona, Marta Afuera. La portaveu ha defensat que els culpables de la crisi econòmica són “les entitats financeres amb la complicitat dels poders públics” i ha criticat que “les retallades són més que solucions per sortir de la crisi”.

Segons el manifest conjunt realitzat per Plataforma Prou Retallades, la societat està davant un canvi de model social, “el canvi d’una cobertura universal i una gestió pública a una gestió privada, mercantilitzada i excloent”. Segons el manifest llegit per Marta Afuera, “això no és una crisi sinó una estafa” i ha destacat que la Plataforma Prou Retallades tenen previst realitzar noves manifestacions o convocatòries per mostrar el seu rebuig a ” totes les retallades dels serveis públics”.

Els ciutadans “no són tontos”

Al final de la manifestació, un dels portaveus del moviment Units pel Cap, Nani Fauria, ha assegurat que estan “fins als pebrots que el Govern prengui el pèl als ciutadans” i ha remarcat que continuaran ocupant els caps de la Selva “fins que se’ls escolti”. Fauria ha alertat al govern de la Generalitat que els ciutadans “no són tontos” i ha titllat “d’impresentables” al president del Govern, Artur Mas, i al delegat de Salut a Girona, Josep Trias.

Alguns membres del moviment Units pel Cap va encadenar-se aquest passat dimecres a la seu del govern de la Generalitat durant més de dues hores en l’anomenada ‘Operació Pebrotis’. Els membres mostraven el seu rebuig al tancament del servei d’urgències nocturnes dels centres d’atenció primària (CAP) de la Selva interior i demanaven que el delegat de Salut a Girona, Josep Trias, els donés dades sobre els serveis que han atès a la nit dels set CAP durant els dos últims anys.

Diversos agents de la Policia Municipal han anat tallant els carrers per on passava la manifestació i durant el recorregut s’han pogut veure sis furgons dels Mossos d’Esquadra.

ACN – Girona.

PROU RETALLADES!

ELS NOSTRES DRETS NO ES TOQUEN!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’Operació Pebrots està en marxa!!! #OpPebrots

Les retallades en salut són inadmissibles. Estan caient totes les coartades amb les que es volien justificar i poc a poc es van fent públics els interessos privats que hi ha al darrera.

Un exemple: el flagrant conflicte d’interessos denunciat pel periodista Alfons Quintà, que suposa que el gerent de l’ICS i assessor oficial d’Artur Mas en temes de salut, Josep Prat Domènech sigui conseller de la filial de la multinacional sanitària United Surgical Partners. Ens han pres per idiotes aquesta gent?

Un altre exemple són les descarades declaracions del conseller d’economia, Andreu Mas-Collell al Cercle d’Economia: “M’agradaria que agafessiu la iniciativa: ara està molt clar que des del sector públic no es podran atendre grans projectes de rentabilitat econòmica i social… això vol dir que el sector privat ha d’aprofitar els espais dels que l’Administració es retirarà” No tenim dubte: estem en mans de delinqüents que treballen per fer diners amb la vida dels catalans!!!

Ja ho ha dit l’ex-fiscal anti-corrupció Jiménez Villarejo: aquesta gent està als umbrals del delicte: aquests pirates d’allò públic estan atacant drets fonamental recollits a la constitució i són responsables d’uns fets que podrien ser, fins i tot, perseguits penalment. L’article 542 del Codi Penal castiga a les autoritats i funcionaris públics que “impedeixin als ciutadans l’exercici de drets cívics”

Vagin preparant-se senyors Artur Mas, Boi Ruiz, Josep Trias:

buscarem advocats, posarem denúncies i no pararem fins que sigueu responsables  davant la justícia d’aquest cop d’estat sanitari que esteu perpretant i per les possibles negligències, desatencions i morts de la vostra política arreu del territori.

 Pel que fa a nosaltres, desprès de 50 dies de tancament no ens han donat ni tan sols resposta a unes preguntes sobre la Selva Interior que considerem bàsiques i que el passat 17 de setembre el President de la Generalitat en persona ens va prometre que el Departament ens entregaria.  Tenim gravada en vídeo la seva promesa, i amb els mesos que han passat no podem treure altre conclusió que  el President ens va mentir, a Sant Hilari Sacalm, aquell dia.

La trobada amb el Delegat Territorial, Josep Trias, que havia de respondre a la promesa que ens va fer el President, va ser un nou intent d’embolicar i enganyar. Quasi tres hores sense donar dades ni resposta a les nostres preguntes, ni el Delegat, ni l’equip que l’acompanyà. Finalment, les dades que va dir ens enviaria han arribat aquesta setmana, en forma d’una carta de resposta inacceptable. No respon a res, no dóna les dades demanades. No  és cap resposta. Només diu que la culpa és del Departament i fa sobredosi d’autocomplaences de fulletó de propaganda turística.  Respon en la línia d’un abús mediàtic, del Departament i del Govern, que és insuportable i inacceptable.

Mireu quin escàndol:

El Conseller Boi Ruiz i el Govern han mentit, enganyat, i embolicat molt a la gent, al Parlament, als professionals i als informadors, en aquest procés de retallades. Enganyen, no responen i no ens representen. Representen a les grans multinacionals que faran negoci amb la vida dels nostres avis i els nostres fills.

 N’estem tips d’enganys, cinisme, retallades i abusos.

Un darrer pas va ser dimecres 26 d’octubre quan varem anar a la Comissió de Salut al Parlament. Podíem pensar que Boi Ruiz, després d’uns quants tocs d’alerta, assumiria la realitat. Però el senyor Ruiz va tenir tant poc respecte pel Parlament com ens té com a persones malaltes, i com a ciutadania. Al final de la compareixença, i gràcies als vots de CiU i al PP, no va prosperar la petició de reapertura nocturna dels CAP, tal com s’argumentava per part d’ERC i ICV-EUiA.

Per pebrots, perquè la defensa dels drets hi obliga. El poble de Catalunya no es pot deixar massacrar d’aquesta manera.

Catalans: aixequeu la vostra veu i defenseu la vida de la vostra família.

Els ciutadans i ciutadanes de La Selva Interior estem decebuts, enganyats, cabrejats i farts…. n’estem fins els pebrots! I per això, després de 50 dies ocupants els 7 CAPs que el Departament de Salut ha tancat per les nits,

HEM DECIDIT: 

Tancar-nos a la seu del Departament de Salut.

No ens mourem fins que siguin satisfetes les nostres demandes.

Hem decidit que no marxarem d’aquí fins que en Josep Trias i en Boi Ruiz no ens  donin les següents dades sobre els CAPs que ells ha ordenat tancar per les nits.

Volem saber quantes vegades als últims dos anys aquests CAPs han atès en horari nocturn casos de: atac de cor, embòlia cerebral, hemorràgies, pujades agudes de sucre, processos al·lèrgics aguts… Aquestes dades són imprescindible per poder avaluar el que significa el tancament dels nostres CAPs ja que les descrites són patologies en les quals una intervenció ràpida pot ser la diferència entre la vida i la mort. Hem demanat aquestes dades al president Artur Mas i ens va dir que Josep Trias ens les facilitaria. Exigim que es compleixi la paraula del President de la Generalitat. Recordem que hem demanat aquestes dades al gerent de l’IAS, gestor d’alguns d’aquests CAPs, el senyor Lluís Franc, però aquest s’ha negat a donar-les.

Davant d’aquest secretisme intolerable, ens preguntem:

·De veritat els 7 CAPs que ara es tanquen no han atès cap urgència vital en tots aquests anys de funcionament?

· Si de veritat aquests 7 CAPs que ara estan tancats poden ser substituïts per una ambulància per a 35.000 persones, perquè el Govern no fa públiques les dades que demanem? Tenen por de que es vegi el que està a punt de passar?

· Com pot ser que els responsables de Salut amaguin dades tan importants per a la població? Perquè es neguen a actuar amb transparència? De què tenen por? Què estan amagant?

· Si les dades confirmen la nostra sospita de que amb la tancada de les urgències s’estan posant vides en perill, exigim la DIMISSIÓ de Boi Ruiz i del seu equip i que s’obri una comissió d’investigació parlamentària, amb els diferents grups que defensen la salut pública, per arribar fins al fons a descubrir la trama dels interessos  privats que desmantellen la sanitat pública (a nosaltres en concret deixant-nos sense urgències nocturnes),  però en el context molt més ampli d’inacceptables  atacs contra els drets humans, l’atenció pública en sanitat i el sector públic de salut.

Recordem que

l’estalvi que aconsegueix el Govern amb el tancament de les urgències nocturnes que donàven servei a 40.000 persones és de només 1.000.000 d’euros, tal i com va fer públic el Departament.

A tall d’exemple, recordem que aquesta xifra és molt similar als 917.000 euros que PSC, ERC i CiU s’emporten de la Diputació de Girona per pagar 23 ‘assessors’, càrrecs polític anomenats a dit, sense cap formació concreta, sense fer cap oposició i sense haver estat triats democràticament. Repetim: no parlem de càrrecs electes. Parlem d’endollats.

De veritat el sou de 23 persones amb l’únic mèrits de pertànyer a un partit polític és més important que la salut de tota una comarca?

Com és que ningú ha pensat en retallar això en comptes de trencar el nostre sistema sanitari?

Com és que no s’atura aquesta injustícia que es repeteix a multitut d’administracions públiques de tota mena? De veritat penseu que el poble es quedarà mirant com poseu en perill la seva salut mentre us seguiu enriquint amb diners públics?

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’Ajuntament de Breda nega el seu suport als ocupants del CAP per informar sobre els horaris erronis.

L’Ajuntament no vol pagar les fotocòpies on els ocupants del CAP informàven, entre d’altres coses, de l’horari correcte d’obertura del CAP. Una informació que tant a la web de l’IAS i de la Generalitat apareix amb greus errors. Segons aquests organismes, el CAp de Breda obre 24 hores, quan fa 47 dies que està tancat per les nits.

Des de fa 48 nits, membres de l’Assemblea de Breda i la Plataforma Units Pel CAP ocupa les instal·lacions del centre sanitari que el Departament de Salut ha decidit tancar tot i les protestes de nombrosos col·lectius.

El passat dia 17 d’octubre va tenir lloc un ple municipal on CiU va votar en contra de formar una comissió presentada per ERC per treballar en defensa del CAP.

Tenint en compte que tot el que està relacionat amb el CAP és de vital interès per als vilatans de Breda, hem cregut imprescindible posar en coneixement dels veïns el que es va tractar al ple sobre el futur del nostre CAP. (CLICK AQUÍ PER VEURE EL FULLETÓ)

Cal dir que fins ara, l’ajuntament de Breda havia col·laborat en diverses ocasions i accions de l’Assemblea de Breda fent fotocòpies d’actes en defensa del CAp. Ara, però sembla que el criteri ha canviat.

Entre la informació que oferiem als ciutadans estava l’horari d’obertura del CAP ja que des del seu tancament, la informació que s’ha facilitat ha estat escassa i errònia.

Un exemple d’això és la publicació i distribució d’un tríptic on, entre d’altre informació, havia un mapa per guiar als veïns del nostre poble cap al CAP de referència, el de Santa Coloma… un mapa que, tal i com va denunciar ahir la diputada Carme Capdevila, és erroni i, en comptes de portar al Cap porta al cementiri de la població. Sense comentaris.

A això cal sumar el fet de que a la web de l’IAS, l’entitat gestora del CAPs de Breda, Hostalric i Anglès, entre d’altres, els horaris dels CAPs que ara resten tancats per les nits estan sense actualitzar. Així, qualsevol persones que cerqui a Google “Cap de BREDA” accedirà a una plana de l’entitat gestora on consta que l’equipament està obert les 24 hores.

Però no acaben aquí els errors  en donar informació al ciutadà: la mateixa plana web de la Generalitat també ofereix informació errònia sobre l’horari d’atenció urgent.

Com pot ser que ningú, ni els gestors, ni el Departament de salut, ni l’Ajuntament de Breda no hagin reparat en aquest fet tan greu, quan es tracta de donar informació sobre l’accés a un servei bàsic com les urgències sanitàries? Tanta gent cobrant sous i ningú ha pensat en canviar els horaris de les urgències???!!!!

Per això, a banda de la crítica a l’actitut dels partits al ple municipal, el fulletó que voliem repartir tenia com a objectiu aclarir la informació que erròniament estan difonent les autoritats sanitàries.

Però l’ajuntament de Breda ens ha negat l’opció de fer les fotocòpies necessàries ja que  “l’ajuntament de Breda subvenciona les entitats i agrupacions municipals, esportives culturals, polítiques…, proporcionant-los fotocòpies dels documents d’activitats o actes puntuals, però no les notificacions normals del seu funcionament”…

Ens preguntem si haver de donar la informació correcta de l’horari del CAP donat la manca de capacitat de les autoritats sanitàries (tant del gestor de l’equipament com de la mateixa Generalitat) és una “notificació normal” del nostre funcionament com a assemblea.

Davant d’això, ens veiem obligats a demanar la col·laboració per tal d’informar correctament als veïns de Breda d’una informació tan vital com és l’horari d’atenció d’urgències del CAP, així com de les coses es decideixen durant el Ple Municipal i que afecten directament al futur del nostre CAP. Per poder fer-ho necessitem 1200 fotocòpies per dues cares tamany foli.

Amb aquesta quantitat volem arribar a totes les cases de la població, fins i tot a les cases aïllades, moltes d’elles habitades per gent gran.

Els interessats en recolçar la iniciativa poden contactar amb l’Assemblea al correu assembleabreda2011@gmail.com

Agraïm qualsevol col·laboració.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El VÍDEO de la vergonya: CiU i PP s’alien al Parlament per mantenir tancat el CAP de Breda

Ahir, dimecres 26 d’octubre va tenir lloc al Parlament de Catalunya l’escenificació de l’aliança de CiU i el PP en contra de la sanitat pública, i més concretament, en contra del CAPs de Breda, Hostalric i Anglès (en la proposta de maig, i ampliat a la resta de CAPs on s’han suprimit les urgències de nit a la Selva interior).

A la sessió on va haver una representació de la gent que des de fa 46 dies ens tanquem als CAP es van sentir elogis al tancament per part de diversos grups. A continuació us posem els vídeos recollits pel Canal Parlament sobre el debat. Cal que els mireu i cal que feu difusió… els que han votat contra la nostra sanitat no volen que això se sàpiga. Per això, cal veure aquests vídeos, comentar-los i compartir-los.

Els hem baixat de la web del Parlament i els hem pujat a Youtube per fer més senzilla la difusió. Sobretot: DONEU DIFUSIÓ!!! Que tothom vegi com es carreguen els nostres drets!

Els vídeos de la vergonya

1.- Joan Boada presenta la moció. 35.000 afectats… En Boada explica com a Arbúcies donen medecina a un pàrquing o un barracot… la història del taxista que viu a un hotel… o com a Breda un noi va restar inconscient durant 45 minuts esperant atenció… INCREÏBLE! Atenció: al minut 2:20 en Boada diu: “A algú li pot fer gràcia però aquesta és la realitat” en referència a les constants burles i somriures de les diputades de CiU davant els fets explicats… els que vam estar a la sala vam poder veure l’absolut menyspreu i manca de serietat es prenia el debat per part de les diputades de CiU. Una autèntica vergonya, quan del que s’està parlant és de la salut de molta i molta gent…

2.- Contesta CiU… La senyora Begonya Montalbán… dóna la benvinguda als veïns de La Selva que vam assistir. Després d’això comencen les tonteries…  i qualifica la descripció dels casos que ja ens estem trobant a La Selva com a “cínica”… senyora Montalbán… si per vostè són cinisme els nostres problemes,  dimiteixi i deixi lloc a algú a qui li importin les persones!

3.- El diputat Sabaté (PSC) diu que també té una altra proposta de resolució…

4.- Aquí comença la feina del que ha estat descrit com el “tripartit de dretes”. Eva García del PP, ens dóna la benvinguda…i fa el seu discurs…. admet que les ‘reformes’ s’han fet de manera improvisada… però després votarà per poder tancar el CAP de Breda…

5.- La diputada Carme Capdevila -que també és veïna de Sant Hilari- li respon a la diputada del PP i denúncia el tríptic amb el mapa erroni.

6.- La diputada de Ciutadans, molt escuetament, mostra el seu suport a la moció. Cal dir que el ponent anterior davant la compareixença de Boi Ruiz va ser molt explícit i va fer un discurs molt didàctic sobre el tema de la política sanitària de la Generalitat

7.- Joan Boada demana: “rectifiquin, obrim aquests CAPs” i es refereix a nosaltres, els bredencs…

8.- En aquest vídeo podem veure com, a la votació, CiU i PP fan pinya i neguen, amb el seu vot, la possibilitat de tornar a obrir els CAPs de Breda i Hostalric… un espectacle molt trist… es poden sentir aplaudiments de la representació de Breda…

Per últim, per als interessats, podeu trobar tots els vídeos de la compareixença general fent click aquí.

La portaveu d’ICV, el partit que va presentar la moció sobre Breda, Hostalric i Anglès es va dirigir a Boi Ruiz d’aquesta manera..

Com es pot veure, els nostres governants estan sords. Caldrà seguir lluitant pel nostre CAP… Tot i la seva aparent ‘inflexibilitat’ la pressió és cada cop més gran… si seguiim pressionant, és segur que obriran el CAP de Breda!!! Fem força junts!!!!

Per cert, avui, 27 d’octubre fa 16 anys que Xavier Trias va inaugurar el CAP de Breda!!!!

i nosaltres també celebrem una data: el 46è dia d’ocupació del CAP… endavant!

Publicat dins de Uncategorized | 9 comentaris