Com funciona l’assemblea de Barcelona?
1. Primer de tot s’organitza en comissions (de les quals elimino de la llista cuina, infermeria, internacional…i altres, per posar les aplicables al nostre poble)..
A dintre hi han subcomissions per cada apartat de la mateixa comissió que necessiti desenvolupar-se més ( no les ficaré perquè en certes ocasions són més de 10)
Comissió continguts
És la comissió més significativa, doncs s’ocupa de debatre temes, és a dir, examinar la situació vigent i aportar alternatives, com també del debat ideològic de la mateixa acampada. Per exemple, es va ocupar de redactar el document de mínims.
Evidentment, és la comissió més conflictiva, més densa i amb més participants.
Comissió activitats/acció
-La comissió que s’encarrega de organitzar qualsevol acte, ja sigui artístic, reivindicatiu, cultural…
Comissió difusió
La que s’encarrega de difondre la informació, ja sigui informatiu o formatiu.
Comissió educació
-Suposo que es va crear per ser un eix temàtic prou important i per aglutinar els moviments universitaris.
Comissió extensió
-S’encarrega de tenir la informació de totes les acampades a Espanya i el món i la comunicació entre aquestes.
Comissió feministes
-S’encarrega, òbviament, d’aglutinar el pensament feminista.
LES SUBCOMISSIONS ES REUNEIXEN DURANT EL DIA, DESPRÉS ES FA UNA REUNIÓ DE LES COMISSIONS, I PER LA NIT, L’ASSEMBLEA GENERAL
2. El funcionament del debat en les comissions i subcomissions seria el següent:
Ordre del dia: Hi ha uns temes concrets a parlar que ha decidit la comissió i també hi ha un torn obert de paraula (aquest es fa al final o entre 2 temes). No cal que els temes es tanquin, és a dir, pot quedar debat obert per un altre dia.
Moderador:
-Apunta els torns de paraula i la dóna.
-Acota el temps, solament si ho creu convenient (és a dir, si les persones s’excedeixen/aquell punt no necessita tant de temps o si per qualsevol cosa l’assemblea ha d’acabar en breu).
-Explica informació d’última hora com coses pertinents el tema (és a dir, exemptes de opinió).
-Intenta dinamitzar l’assemblea: evitar converses paral·leles (sempre i quan molestin), tallar algú si s’excedeix molt o diu coses que no són pertinents al tema i evitar conversacions o conductes agressives.
Presa de decisions: Si no hi ha un acord molt unànime sense necessitat de dir res, que no passa gairebé mai, es vota.
Hi han tres opcions de vot:
-SI -NO -Demanda de debat
En el cas de demanda de debat, s’obre un torn de paraula i es dona un nombre de torns acotats, intentant que representin la majoria de les postures possible. Quan s’acaba, es torna a votar. I així fins que s’arriba a una decisió, es posposa o es fa votació per majoria.
-El tant per cent per aprovar “debat”, “si” o “no” crec que està acotat però ho fan molt a ull.
Apuntador: Simplement, apunta acta i propostes.
Crec que està prou complet, recordo que aquest post és el que vam acordar el dia 12, s’hi ha d’afegir una propaganda del grup Democràcia Inclusiva sobre cursos assemblearis gratuïts que no recordo qui havia de penjar, i també la opció de parlar sobre diferents tipus d’assemblees o experiència assemblearia si algú ho vol fer. (afegiu-ho al mateix post en comptes de crear-ne un de nou)
assemblea de breda 
Des del meu punt de vista, i tenint en compte que les assemblees no són massa multitudinàries, crec que el millor seria anar per l’autoregulació en el tema de torns de paraula, intentant evitar discussions personals i converses paral·leles. En el cas que això es donés el moderador hauria d’intervenir. De totes maneres, per evitar que sempre parlin els mateixos i la gent lic osta més parlar no digui mai res, a l’inici de cada tema, es pot fer una ronda perquè tothom digui el q pensa sobre el tema i potser quan ja s’apropa el final també.
També crec que el rol de moderador hauria de ser acotar els temps i evitar que un tema s’allargui o es dispersi així com evitar converses paral·leles o massa personalitzades.
Crec que també hem de ser conscients que les assemblees es poden manipular amb certa facilitat. A la nostra encara no s’ha donat, però cuatre o cinc persones ben organitzades i preparades poden decantar l’assemblea cap a les postures que als interessi. Per la seva naturalessa -la de l’assemblea- no es poden prohibir aquestes actuacions, tan sols cal ser conscients d’aquesta posibilitat per poder evitar-la.
Un altre punt interessant seria determinar el minim d’assistents per a que les decissions que prengui l’assemblea tinguin valor i siguin asumibles per totes les persones que en un moment o un altre han passat per la mateixa.
No estic d’acord en que hi hagi una comisió d’assumtes femenins, crec que per raons prou òbvies…, si hem de ser tots “iguals”, a què vé aquesta comisió?, pel mateix principi hi hauria d’haver una comisió per homes, per nens/es, avis, i si comencem a diferenciar col·lectius, no acabarem mai.
Entenc que el feminisme no deixarà de ser necessari mentres anem separant les qüestions que “afecten” a les dones, de les que afecten els homes.
( Per res penseu que estic en contra del gènere femení, però considero que tots hem de tenir el mateix tracte per acabar amb les diferències)